La societat està verda

Després d'aquest parèntesi d'opinions amb la que he volgut mostrar el meu vessant més literari, ara toca tornar a la part més crítica de mi mateix.

Quan parlam d'educació, pensam que és una cosa molt delicada, és la manera que la generació de l'endemà aprendrà a ser persones civilitzades, en un món cada vegada més globalitzat. Però si les persones que actualment estan al govern, únicament el que fan és posar traves perquè aquesta educació no pugui ser rebuda com toca, aquestes persones no seran les que vulguem que siguin. No seran metges, ni mestres, ni periodistes, com a màxim, el què tendran serà una feina de baixa qualitat i poc remunerada.

Com molts sabem, a les Balears, passam per una situació bastant difícil, els professors, a través de l'assemblea de docents, i els sindicats han convocat una vaga indefinida (que ja dura més d'una setmana), tot això ve degut a la mala gestió que està duent el govern de les Illes Balears en matèria d'educació.

Primer de tot, és degut a què la mala gestió dels recursos econòmics, les retallades en educació a l'arxipèlag han estat molt grans; han augmentat les ràtios, no volen cobrir les baixes a partir dels quinze dies, les beques de llibres, menjador, etc. han estat retallades o eliminades les partides i aquests doblers s'han dedicat a altres partides que no estan relacionades amb l'educació. Tot això fa que en primera part, els drets laborals dels mestres s'hagin vist reduïts i després també feim que l'educació ja no siguin un dret bàsic de l'estat del benestar, sinó que sigui un privilegi

Com a següent cosa, hi ha el decret de símbols, aquest decret imposa que els centres no puguin exhibir qualsevol símbol que no siguin les banderes de la comunitat, l'espanyola i la de la comunitat europea, a més, això també contempla que els professors tampoc puguin anar vestits de verd, o dur un llaç quadribarrat perquè segons això, adoctrinen als menuts, retallant amb la llibertat d'expressió als docents.

I com a flama que ha encès la foguera, ha estat l'aplicació del TIL (Tractament integrat de llengües), aquest decret, també, ha volgut imposar de manera desordenada, caòticament, l'ensenyament en català (de les modalitats insulars, segons el govern), castellà i anglès. D'entrada he de dir que no n'estic en contra de què els nins i jo mateix com a estudiant de segon de batxillerat, aprendre de manera més intensiva una llengua estrangera, però de la manera que ho ha fet aquest govern, a cop de decret, no pot ser.

Per una banda ens trobam un govern que no s'ha assegut a negociar aquest TIL, no s'ha assegut a negociar la manera d'aplicar-ho, com aplicar-ho i si té els objectius que pensen que pot tenir. Ja que la consellera Joana Maria Camps, el president i els seus sequaços, ho defensen dient que la immersió lingüística ha estat la causa de què Balears siguin els primers en el rànquing de fracàs escolar a l'estat espanyol, quan realment a les illes el que passa és que la realitat és ben diferent i fa que aconseguir feina fàcil era molt senzill en el temps de bonança econòmica.

Després veim que en el TIL hi havia el famós article 20 que deia que els centres que no disposin dels recursos econòmics i humans per aplicar l'ensenyament en anglès ho podien fer en un 50% en català i un 50% en castellà. Això es va veure derogat amb l'entrada del nou secretari d'Educació, Guillem Estarellas.

I per darrer lloc, a principis de setembre el TJIB, el màxim òrgan de justícia a les Illes, va emetre un auto suspenent el decret cautelarment, dient que no havia estat negociat ni amb els sindicats, ni amb els docents. Dues hores més tard l'executiu, reunit amb consell de govern extraordinari, torna a treure un altre decret, botant-se l'auto del TJIB i excusant-se que el problema de fons que presentava el decret i que el TJIB ho havia suspès, ja havia estat solucionat.

Amb tota aquesta exposició, observam un govern dictatorial, que imposa les seves idees i la seva ideologia en forma de decrets, i excusant-se que és el que han triat les urnes i, també, la ja famosa majoria silenciosa, la que no surt a manifestar-se, la que no surt a dir la seva opinió, però això sí, representen un 20% de la població. No es vol tenir en compte, la que no va anar a votar i a la que va votar a altres formacions polítiques que tot això representa a una gran part de la població què aquesta sí que surt al carrer, sí que diu la seva.

Amb tot això, els docents ja duen més d'una setmana amb vaga, cosa que ni ells s'ho esperaren. Tot això ha estat gràcies al suport popular que han rebut, nins i nines, homes i dones, s'han reunit amb camisetes verdes pels carrers dels pobles i ciutats de les Illes, amb un únic clam PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT.

Els docents, pares i mares i els alumnes es reuneixen a les assemblees per posar en comú idees, solucions i problemes per afrontar aquesta vaga provocada per un govern immobilista i incapaç d'arribar a un acord, provocant que després de la vaga la societat de les illes hagi fet un canvi, un canvi per a millor, perquè així veurem que la democràcia que tenim està rància, que necessita que obrin les persianes i què entri uns nous aires i evitar que els que ara estan al govern hi tornin.

Les illes, sempre hem estat un poble mal de mobilitzar en qüestions socials, però el que feim ara mateix passarà a la història, les manifestacions que es convoquen a Palma per part dels docents no baixen de les 3.000 persones i aquest diumenge es preveu que la manifestació que hi haurà, superarà a la de la llengua que hi va haver-hi unes 40.000 persones. La mobilització social que han provocat els docents, ningú la pot negar, ni xifres de manifestants, ni xifres vaguistes, donats per uns o per altres, no faran amagar que la societat està negre, o verda amb el cas d'educació, per no dir fins als c****** del que fan els governants amb l'educació, sanitat, serveis socials, etc.

La vaga és social, la vaga és reivindicativa, per millorar el que tenim i la vaga és de tots, perquè tothom està involucrat amb el què és i serà l'educació.

No és moment d'escoltar als qui intenten espantar els pares i els docents per no donar suport a aquesta vaga. No és el moment d'escolar els qui fan demagògia amb la vaga dient que és una vaga política, que els nins i nines són hostatges dels professors que els empren per transmetre idees catalanistes i independentistes.

Ara, és el moment de reclamar un millor futur per a les futures generacions, és el moment de reclamar el que és nostre i és el moment de reclamar un estat i una democràcia de veritat. I per acabar, gràcies Mestres, Professors i Professores!

Capítol 2

Falten pocs minuts per a les set, a la ràdio sona una cançó de La Habitación roja mentres jo em faig un café per despertar a les neurones i també em fumo una cigarreta perquè em desperti els pulmons per respirar aire brut. Sonen els senyals horaris de les set i obren l'informatiu amb la noticia de la vaga dels professors, està molt bé que lluitin però com que jo sempre he estat un fracassat no hi faig cas, és igual si el govern intenta empitjorar els meus drets laborals, és igual si els nins estaran pitjor preparats que ara, jo mentres tant cobri el meu sou cada més ja em conform. M'és igual el què facin, fins hi tot ens podrien dir que hem de matar els nins que vagin en contra de la ideologia dels governants, si jo cobr ja em basta.

Avui no és un dia normal, em sent com a més viu, deu de ser perquè he trobat una cosa que m'agradi. Vaig anar a la biblioteca i allà hi vaig trobar el Manifest Comunista de Karl Marx, avui vespre no he dormit llegint-ho i fent-hi una comparació amb la societat d'avui en dia i he arribat a una conclusió que la humanitat hem tornat a la edat mitjana, ara feim caçes de bruixes amb la gent diferent, els governants són uns dèspotes i no escolten al poble, i els bancs i la església mira pels seus propis interessos. He estat tot el vespre donant-hi voltes a això però al final em don compte que la nostra societat hi ha d'haver-hi un canvi però que jo no lideraré amb la meva falta de voluntat enlloc de tombar el sistema, ell m'englobaría a dins.

Vaig a comprar el diari, allà em trob a la meva veïna em conta coses que no m'interessen però com que no m'agrada fer lleixos a la gent faig que l'escolt, sincerament aquesta dona s'aborreix molt a ca seva perquè sap tot el que passa a tot el barri, per ella la intimitat no té limits.
Després d'això vaig al parc a veure si trob alguna mare joveneta que estigui bona, i vaig a les taules de picnic a fer que vaig a llegir un llibre però el que faig és pelar-me-la pensant amb ella.

Arriba el vespre, la mava dona i els meus fills han anat a passar el cap de setmana a casa dels padrins i jo com que no hi vull anar em quedo sol a casa. M'aborreix i per això agaf el cotxe per anar a cercar una puta, la més barata que hi pugui haver, únicament el que vull fer és follar amb algú, i ja que, amb la meva dona no feim res, prefereix pagar una puta per satisfer els meus dessitjos sexuals. Passam una bona estona, tant que em fa pensar que ella no fingeix els orgasmes.