Canvis

Hola a tots,
aquest serà la darrera entrada a aquest bloc perquè hem canviat de lloc web, ara publicaré les entrades a www.mikelgalmes.tk.
Per cert també hem volgut estrenar el web amb una nova entrada "Fem via?", vos convid que ho llegiu.
Fins a la pròxima entrada, però aquesta vegada a www.mikelgalmes.tk.

L'estaca

Si estirem tots, ella caurà. 100.000 persones varen sortir als carrers de Palma per mostrar el seu rebuig a la política educativa del govern de Bauzá, la major que hi ha hagut a la història democràtica de les illes. Ningú s'esperava que els professors rebessin aquest suport social, varen representar un 10% de la població balear. Les avingudes de Palma (arteria urbana) tallada pels dos carrils durant 3 hores. Tot això amb un ambient pacífic, festiu i reivindicatiu. Amb crits de "Bauzà Dimissió" la gent es va encaminar fins a la plaça de la Reina de Ciutat, mentrestant allà es va llegir un manifest més de 10 vegades. La capçalera de la manifestació arribava al final i la coa encara no havia partit. La policia nacional va obligar als organitzadors a començar més prest perquè passaven pena de l'aglomeració de gent que hi havia a la Plaça de la Porta Pintada o d'Islàndia (Plaça d'Espanya)

I molt de temps no pot durar. D'aquesta vaga ja duim tres setmanes, durant la setmana passada el govern, sindicats i assemblea de docents es varen reunir amb l'objectiu d'arribar a un acord, que encara no s'ha arribat, però el govern no molla l'os, vol que el TIL s'implanti enguany si o si, i tampoc no volen escoltar el que demanen els professors, els qui palpen la realitat educativa cada dia. Els professors estan cansats però amb els ànims molt alts pel suport que han rebut i que per ells això és una alenada d'oxigen. El govern és hora que pensi com ha d'actuar per evitar el "col·lapse" i cedir amb el que demanen els professors.
Crec que això passarà factura al govern, ja que al cap i a la fi, això ha molestat molt a la societat que el govern no els hagi escoltat i que només "N'han pres nota", i ja puc dir que el PP no guanyarà ni amb majoria absoluta i si guanya, ho farà amb un marge estret amb les esquerres que aquestes es veuran obligades a pactar entre elles.

Ben corcada ja deu d'estar. Uns governants que no escolten, que intenten minimitzar la repercussió de la manifestació, que en "Prenen nota", que a la televisió pública de l'estat no la treuen fins al minut 28 del Telenotícies, que encara donen suport a la contra manifestació, que a la ràdio pública balear no es respecti i toleri una opinió contrària a la que té el govern. Nosaltres diem BASTA, JA N'HI HA PROU!

Si jo l'estiro fort per aquí. Diumenge va quedar clara una cosa, els professors representen al poble a les reunions amb el govern, perquè 100.000 persones no són fàcils de moure, no són fàcils de fer pensar el mateix en el mateix moment. Ells ho fan perquè les nostres generacions futures puguin tenir un món millor, i també per als futurs docents es puguin trobar unes millores laborals reals.

I tu l'estires fort per allà. Jo hi vaig anar. Vaig veure a nins petits, pares i mares, padrins i padrines, cans i cusses, caminant per l'educació, amb pancartes com "Bauzà, necessit un relaxing cup of TIL·la", "Franco ha WERTo", "Tallareu collons, però no llengües". Això fa pensar que la societat està cansada de tenir un govern que només es mou per conviccions ideològiques, arraconar una llengua, una ideologia (la mallorquina, menorquina i l'eivissenca i formenterenca per l'espanyola). Per ells tots hem de ser iguals, tots som espanyols, i ningú pot ser balear, mallorquí o binialer, perquè va en contra del que el PP o l'ala més dretana del PP (que a Balears és el mateix).
Per això també va ser una manifestació per demanar un canvi de sistema polític i una millora en la democràcia, però principalment va ser per demanar una educació pública i de qualitat.

Segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar

La societat està verda

Després d'aquest parèntesi d'opinions amb la que he volgut mostrar el meu vessant més literari, ara toca tornar a la part més crítica de mi mateix.

Quan parlam d'educació, pensam que és una cosa molt delicada, és la manera que la generació de l'endemà aprendrà a ser persones civilitzades, en un món cada vegada més globalitzat. Però si les persones que actualment estan al govern, únicament el que fan és posar traves perquè aquesta educació no pugui ser rebuda com toca, aquestes persones no seran les que vulguem que siguin. No seran metges, ni mestres, ni periodistes, com a màxim, el què tendran serà una feina de baixa qualitat i poc remunerada.

Com molts sabem, a les Balears, passam per una situació bastant difícil, els professors, a través de l'assemblea de docents, i els sindicats han convocat una vaga indefinida (que ja dura més d'una setmana), tot això ve degut a la mala gestió que està duent el govern de les Illes Balears en matèria d'educació.

Primer de tot, és degut a què la mala gestió dels recursos econòmics, les retallades en educació a l'arxipèlag han estat molt grans; han augmentat les ràtios, no volen cobrir les baixes a partir dels quinze dies, les beques de llibres, menjador, etc. han estat retallades o eliminades les partides i aquests doblers s'han dedicat a altres partides que no estan relacionades amb l'educació. Tot això fa que en primera part, els drets laborals dels mestres s'hagin vist reduïts i després també feim que l'educació ja no siguin un dret bàsic de l'estat del benestar, sinó que sigui un privilegi

Com a següent cosa, hi ha el decret de símbols, aquest decret imposa que els centres no puguin exhibir qualsevol símbol que no siguin les banderes de la comunitat, l'espanyola i la de la comunitat europea, a més, això també contempla que els professors tampoc puguin anar vestits de verd, o dur un llaç quadribarrat perquè segons això, adoctrinen als menuts, retallant amb la llibertat d'expressió als docents.

I com a flama que ha encès la foguera, ha estat l'aplicació del TIL (Tractament integrat de llengües), aquest decret, també, ha volgut imposar de manera desordenada, caòticament, l'ensenyament en català (de les modalitats insulars, segons el govern), castellà i anglès. D'entrada he de dir que no n'estic en contra de què els nins i jo mateix com a estudiant de segon de batxillerat, aprendre de manera més intensiva una llengua estrangera, però de la manera que ho ha fet aquest govern, a cop de decret, no pot ser.

Per una banda ens trobam un govern que no s'ha assegut a negociar aquest TIL, no s'ha assegut a negociar la manera d'aplicar-ho, com aplicar-ho i si té els objectius que pensen que pot tenir. Ja que la consellera Joana Maria Camps, el president i els seus sequaços, ho defensen dient que la immersió lingüística ha estat la causa de què Balears siguin els primers en el rànquing de fracàs escolar a l'estat espanyol, quan realment a les illes el que passa és que la realitat és ben diferent i fa que aconseguir feina fàcil era molt senzill en el temps de bonança econòmica.

Després veim que en el TIL hi havia el famós article 20 que deia que els centres que no disposin dels recursos econòmics i humans per aplicar l'ensenyament en anglès ho podien fer en un 50% en català i un 50% en castellà. Això es va veure derogat amb l'entrada del nou secretari d'Educació, Guillem Estarellas.

I per darrer lloc, a principis de setembre el TJIB, el màxim òrgan de justícia a les Illes, va emetre un auto suspenent el decret cautelarment, dient que no havia estat negociat ni amb els sindicats, ni amb els docents. Dues hores més tard l'executiu, reunit amb consell de govern extraordinari, torna a treure un altre decret, botant-se l'auto del TJIB i excusant-se que el problema de fons que presentava el decret i que el TJIB ho havia suspès, ja havia estat solucionat.

Amb tota aquesta exposició, observam un govern dictatorial, que imposa les seves idees i la seva ideologia en forma de decrets, i excusant-se que és el que han triat les urnes i, també, la ja famosa majoria silenciosa, la que no surt a manifestar-se, la que no surt a dir la seva opinió, però això sí, representen un 20% de la població. No es vol tenir en compte, la que no va anar a votar i a la que va votar a altres formacions polítiques que tot això representa a una gran part de la població què aquesta sí que surt al carrer, sí que diu la seva.

Amb tot això, els docents ja duen més d'una setmana amb vaga, cosa que ni ells s'ho esperaren. Tot això ha estat gràcies al suport popular que han rebut, nins i nines, homes i dones, s'han reunit amb camisetes verdes pels carrers dels pobles i ciutats de les Illes, amb un únic clam PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT.

Els docents, pares i mares i els alumnes es reuneixen a les assemblees per posar en comú idees, solucions i problemes per afrontar aquesta vaga provocada per un govern immobilista i incapaç d'arribar a un acord, provocant que després de la vaga la societat de les illes hagi fet un canvi, un canvi per a millor, perquè així veurem que la democràcia que tenim està rància, que necessita que obrin les persianes i què entri uns nous aires i evitar que els que ara estan al govern hi tornin.

Les illes, sempre hem estat un poble mal de mobilitzar en qüestions socials, però el que feim ara mateix passarà a la història, les manifestacions que es convoquen a Palma per part dels docents no baixen de les 3.000 persones i aquest diumenge es preveu que la manifestació que hi haurà, superarà a la de la llengua que hi va haver-hi unes 40.000 persones. La mobilització social que han provocat els docents, ningú la pot negar, ni xifres de manifestants, ni xifres vaguistes, donats per uns o per altres, no faran amagar que la societat està negre, o verda amb el cas d'educació, per no dir fins als c****** del que fan els governants amb l'educació, sanitat, serveis socials, etc.

La vaga és social, la vaga és reivindicativa, per millorar el que tenim i la vaga és de tots, perquè tothom està involucrat amb el què és i serà l'educació.

No és moment d'escoltar als qui intenten espantar els pares i els docents per no donar suport a aquesta vaga. No és el moment d'escolar els qui fan demagògia amb la vaga dient que és una vaga política, que els nins i nines són hostatges dels professors que els empren per transmetre idees catalanistes i independentistes.

Ara, és el moment de reclamar un millor futur per a les futures generacions, és el moment de reclamar el que és nostre i és el moment de reclamar un estat i una democràcia de veritat. I per acabar, gràcies Mestres, Professors i Professores!

Capítol 2

Falten pocs minuts per a les set, a la ràdio sona una cançó de La Habitación roja mentres jo em faig un café per despertar a les neurones i també em fumo una cigarreta perquè em desperti els pulmons per respirar aire brut. Sonen els senyals horaris de les set i obren l'informatiu amb la noticia de la vaga dels professors, està molt bé que lluitin però com que jo sempre he estat un fracassat no hi faig cas, és igual si el govern intenta empitjorar els meus drets laborals, és igual si els nins estaran pitjor preparats que ara, jo mentres tant cobri el meu sou cada més ja em conform. M'és igual el què facin, fins hi tot ens podrien dir que hem de matar els nins que vagin en contra de la ideologia dels governants, si jo cobr ja em basta.

Avui no és un dia normal, em sent com a més viu, deu de ser perquè he trobat una cosa que m'agradi. Vaig anar a la biblioteca i allà hi vaig trobar el Manifest Comunista de Karl Marx, avui vespre no he dormit llegint-ho i fent-hi una comparació amb la societat d'avui en dia i he arribat a una conclusió que la humanitat hem tornat a la edat mitjana, ara feim caçes de bruixes amb la gent diferent, els governants són uns dèspotes i no escolten al poble, i els bancs i la església mira pels seus propis interessos. He estat tot el vespre donant-hi voltes a això però al final em don compte que la nostra societat hi ha d'haver-hi un canvi però que jo no lideraré amb la meva falta de voluntat enlloc de tombar el sistema, ell m'englobaría a dins.

Vaig a comprar el diari, allà em trob a la meva veïna em conta coses que no m'interessen però com que no m'agrada fer lleixos a la gent faig que l'escolt, sincerament aquesta dona s'aborreix molt a ca seva perquè sap tot el que passa a tot el barri, per ella la intimitat no té limits.
Després d'això vaig al parc a veure si trob alguna mare joveneta que estigui bona, i vaig a les taules de picnic a fer que vaig a llegir un llibre però el que faig és pelar-me-la pensant amb ella.

Arriba el vespre, la mava dona i els meus fills han anat a passar el cap de setmana a casa dels padrins i jo com que no hi vull anar em quedo sol a casa. M'aborreix i per això agaf el cotxe per anar a cercar una puta, la més barata que hi pugui haver, únicament el que vull fer és follar amb algú, i ja que, amb la meva dona no feim res, prefereix pagar una puta per satisfer els meus dessitjos sexuals. Passam una bona estona, tant que em fa pensar que ella no fingeix els orgasmes.

Capítol 1: Reis

Avui és un dia plujós, només tronetga i llampega, és normal per aquesta època.
Estic a la cuina, preparant l'esmorzar i de sobte sent un renou que retomb els fonaments de casa meva. És els meus fills que es barallen, com sempre, ja estic cansat de que es peguin, per això els deix fer.

Mentrestant, la meva dona encara és a dalt, dormint. Avui vespre ens hem barallat, perquè ella volia que li comprés una joia, i li he dit que com volia que li comprés una joia si els doblers no ens arriben a final de mes. Ella m'ha argumentat que la seva millor amiga -una poma rica- el seu al·lot li ha comprat una i que ella per això també en vol una. Res, com diu aquella frase feta castellana "Culo veo, culo quiero". De cada veda m'penedeix d'haver-me casat amb ella, però quan un és jove no pensa amb el cap pensa amb la polla.

Me'n vaig a treballar, allà m'esperen 23 alumnes que no tenen ni educació, que pareixen que són subnormals, ja que cada dia em puc esperar cada cosa d'ells. Un dia anava pel passadís i un d'ells em va fer la traveta i després els seus amics em varen començar a pintar la cara i després a donar-me puntades de peu a la panxa, a la cara, als ous, bé a totes les parts del cos. Fins que el director va veure aquella escena dantesca i els va dispersar i em va dir que els faltava ma forta, però jo com bon inútil que sóc, en sóc incapaç. Després d'això em va tocar altres coses, però no tant greu com aquesta.

Surto de l'aula -per ara viu i sense haver rebut alguna amenaça, ni pallissa- per tornar a repetir la mateixa lliçó, per això, perquè la gent no em vegi tant desanimat, entr al bany dels professors i allà me fic unes ralles de cocaïna, per passar una estona agradable. L'efecte de la coca em fa passar el temps més aviat però quan s'acaba torn a ser el mateix tio de sempre, un tio deprimit, poc xerrador, i amb la mateixa cara sense sentiments. Cada dia em deman el perquè em vaig fer professor i la resposta no és molt mala de contestar, perquè els meus pares m'obligaren perquè pensaven que el periodisme no tenia futur. Si no fos perquè el meu germà és conseller al govern, ara no estaria en aquest lloc -de merda-, els meus pares estan més orgullosos del meu germà que de jo. Ell sempre ha estat l'ull dret de ma mare i de mon pare, de tota la vida. Un dia quan tenia set anys i era el dia de reis, el meu germà tenia vuit i aquell dia havia demanat que li regalessin un escarestric, mentrestant jo havia demanat un còmic de "Flecha Verde" que estava al mostrador de la llibreria del poble. Idò al meu germà podia tenir el seu escalestric però jo em vaig haver d'aguntar amb un clauer, per què? Encara no ho sé i ni ho vull saber. Però amb fets com aquest, les coses es demostren.

Acab la jornada, la meva dona i els meus fills són a cals padrins, per això jo me'n vaig a dinar d'un entrepà a un mirador que hi ha a la carretera del poble, allà és l'únic lloc a on ningú em molesta i puc estar incomunicat, ja que no hi ha cobertura. Veig com els sons del poble pugen cap al mirador, aquest lloc pareix un lloc a on el temps s'hagi aturat, ja que ningú se'n vol fer càrreg i per això entre els joves és conegut com a Son Infant ja que allà la gent va a follar i moltes vegades, com a conseqüència, les al·lotes tenen petites sorpreses no desitjades. Ara mateix tenc una al·lota a la meva tutoria que hi està i tots sabem el perquè.

Ja és el vespre, la meva dona no em parla, encara està enfadada perquè no li he volgut comprar la joia. Els meus fills es tornen a barallar i no en faig cas i jo enmig d'aquell infern, pareix que el karma, Déu o qui sigui no m'ha volgut dotar amb la felicitat.

El temps és or...

El temps és or...i sobretot també a la televisió.
Dic això per una cosa que avui m'ha xocat molt.
Com molts sabeu ara mateix hi ha un incendi a Sa Duaia, una finca pública del Govern de les Illes Balears, que va ser comprada amb una taxa que Jaume Matas va derogar perquè anava en contra dels interessos dels hotelers de les Illes Balears. Aquesta taxa consistia en que cada turista quan arribava a les illes havia de pagar un euro per mantenir els recursos naturals, i tot el que estava relacionat amb medi ambient. Dons es va comprar amb l'ecotaxa les finques d'Aubarca, Es Verger i també Sa Duaia al terme municipal d'Artà.
Quan Matas va tornar al poder, l'any 2003, va treure un decret al qual desprotegia Sa Duaia, entre altres zones, com Son Bosc a Muro, a on ara s'hi ha intentat fer un cap de golf. I aquí comença un calvari en protecció d'espais naturals en retallades en les partides pertinents.
Però la cosa que vull dir no és això, l'anterior només era una introducció.

Avui he vist les notícies d'IB3, bàsicament perquè és el canal públic de la comunitat autònoma, i allà han encetat els informatius amb la notícia de l'incendi, com és bàsic. Han fet una crònica de l'esdeveniment, han demanat opinions a diferents persones, fins hi tot han contat que les cendres havien arribat a tota la comarca del Llevant -a això jo ho puc corroborar-  i que l'incendi es veia des de Ciutadella. Però el que trobam a faltar és veure a en Bauzá & co. posant a damunt un mapa i mostrant un interès -fingit- per l'incendi

Però el que també volia veure era com tractaven la notícia els mitjans nacionals, bàsicament dos, el de la cadena pública de l'estat (TVE) i el del canal més vist a l'estat (Antena 3).
A TVE no han informat de la notícia per Twitter fins a les vuit del matí, quan l'incendi havia començat a les 22h, se veu que per ells és més important que comencin les obres del canal de Panamà. I a més al Telediario 2, la notícia ha estat la darrera en el sumari no-esportiu.
En canvi a Antena 3 la notícia de l'incendi ha obert l'informatiu.

Pel que fa al tractament, a Antena 3 han emès un vídeo amb la veu de la presentadora, han fet un directe i després un vídeo locutat.
Però a TVE només han fet un vídeo amb la veu de la presentadora i un directe.
En total el temps els qui han invertit més temps han estat els informatius d'Antena 3.

Això demostra que la cadena pública estatal tracta a la actualitat de les illes amb despreci -tal com podem veure amb l'home del temps quan en lloc de dir Mallorca va dir "la isla de Palma"-, en canvi a Antena 3 demostra que l'incendi ha de ser notícia que no ha d'estar amagat perquè hi ha problemes amb Gibraltar, problemes que el govern espanyol va provocant.

Segons el tractament que li vulguin donar una notícia o una altre demostra l'interès que pot provocar una notícia o no. Per això el temps és or i sobre tot a la televisió.

Diàleg que tingueren Núria Riera (Consellera d'Administracions públiques) i José Ramón Bauzá
N.R.: -Bauzi, ¿ahora tenemos qué hacer un paseillo cada vez qué haya un incendio?
J.R.B.: -Núria, esto es lo que quiere la mayoría, que su presidente salga a hacerse la foto
N.R.: -Ah, ¡vale!

Presumptes implicats

Llegint la portada d'un digital me vaig trobar amb una entrevista bastant peculiar i digne de ser llegida de dalt a baix.

Era una entrevista que li feien a Carlos Martínez, coordinador de les joventuts d'Esquerra Unida, en aquesta, a part de parlar de quina és la funció de les joventuts d'esquerra unida, quina relació té amb el partit i que s'han de crear espais perquè hi capegen els moviments socials, hi va haver-hi una pergunta, que posaré textualment, que me va cridar l'antenció. (Entrevista completa).

¿A qué se refiere con que el partido se tiene que renovar?
El partido tiene que tener gente que esté militando en distintos espacios. Un ejemplo de ello es el diputado Alberto Garzón, que está siendo un boom porque viene del 15M, de unas condiciones diarias distintas, y se ve en su frescura y en su manera de plantear las cosas. Si queremos más 'Albertos Garzones' tenemos que dar espacios y fomentar que, si se sacan 5 concejales, uno sea joven porque va a dar una perspectiva distinta al grupo municipal.

Conclusió que vaig extreure d'aquí. Els joves ens hem d'implicar a la política. Si, al cap i a la fi, ens hi hem d'implicar perquè els polítics tenen les decisions que poden fer que les coses canviïn -si no ets un país control·lat per Alemanya, o la Troica-. I els joves hi podem aportar noves idees i noves il·lusions. I no només a això, també renovam la imatge política que a l'estat sempre està relacionat amb homes que tenen més de quaranta anys.

Però tampoc per als joves la política és una cosa que vulguem fer, la mala imatge que té fa que la societat desconfii d'aquests càrrecs públics i sobretot el joves. Ja que nosaltres tenim unes idees diferents, o com li vulgueu dir, més modernes que els homes i dones de quaranta anys. I això provoca que hi hagi una ruptura generacional, un xoc amb unes idees més clàssiques amb d'altres de modernes, i d'aquesta manera fa que els joves no tenguin clara quina és la seva identitat política, i com a conseqüència la seva nul·la activitat política.

Un dia tenguent una conversa amb els meus amics, un em va dir que ell no sentia representat ja que les seves idees que té no s'ajusten a cap dels partits que tenen representació a les cambres municipals i autonòmiques. I què s'hi ha de fer davant això? La resposta ens la dóna Carlos Martínez.

Si queremos más 'Albertos Garzones' tenemos que dar espacios y fomentar que, si se sacan 5 concejales, uno sea joven porque va a dar una perspectiva distinta al grupo municipal.

No sé quins arguments més puc donar però això sí, recoman llegir aquesta entrevista, ja que si mateix diu veritats com a cases sobre els joves i la política.