Generació dactilar

Avui passejava pel passeig i veia a unes joves que anaven amb el mòbil a la ma i ha arribat el moment de creuar el carrer i ni s'han aturat a mirar si venia un cotxe. I jo com a bon mal pensat al cap m'ha passat "ai! Què si les atropellen!".
I al mateix temps he fet una reflexió interior: les noves tecnològies estàn ara mateix tan arrelades dins la nostra consiència que és impossible poder viure sense ella. Podriem viure sense whatsapp, triviados i una llarga llista de aplicacions?

Les noves tecnologies són al nostre servei per fer-nos la vida més fàcil però no estan fetes per fer-ne un abús que molts (i m'incloc a jo) en feim un ús escessiu.

Qui anava a dir que avui en dia estariem envoltats de teles que tenen connexió a internet, iPads, iPhones, androids...

Però al mateix temps que feia la reflexió en feia una altre (això és el que té estar de vacances) perquè aquesta tecnologia que ens facilitat el nostre dia a dia perquè els seus beneficis no se inverteixen també en ajudar als qui ho més ho necessiten (països sub-desemvolupats, en vies de desemvolupament i també els qui ho passen malament, a l'anomenat pels capitalistes, "primer món") i així també poder-se beneficiar dels avantatges de les noves tecnologies, i amb això vull dir que no s'han de montar fàbriques perquè ma d'obra barata pugui fer la seva feina, sinó invertir en projectes locals i que segueixin un codi étic perquè no se abusi dels beneficiats.

Però tornant al principi ara si ens demanessin que ens duriem a una illa deserta (una pregunta que va estar molt de moda fa uns anys en les entrevistes) el primer que diriem seria el mòbil. Perquè no podem estar desferrats a aquesta tecnologia, tant, que escric aquesta entrada des del meu mòbil.

Això és el que té la modernitat, però aixó sí, els cotxes encara no volen.

Zombis catòdics

Avui parlava amb un amic sobre l'actual situació de la TV a l'estat Espanyol. Basta encendre-la per veure que els productes televisius que ens intenten vendre i veiem el reflexe de la societat en que vivim, una societat que l'interessa que li passa al "famosillo" de torn i el que fan les quatres rates de la "ratomàquia" com diu Ferran Monegal.

Tenim una televisió que només es regeix per l'audiència, en canvi els productes de qualitat que podem trobar a la televisió actualment són pocs i aquest estan en canals de segona o queden arraconats al que se li diu "late night" cosa que fa que la demanda d'aquest queda limitada als noctàmbuls.

Com tots sabem majoritàriament aquests productes que intenten treure la ronya de la gent queda concentrada a un grup de canals però fa uns anys la majoria de canals solien tenir el seu programa del cor, reality... en resum alguna cosa que fos morbosa per intentar captivar l'atenció de l'espectador. Per fer això sempre es recorregeix al mateix mètode el que jo li dic "Primens". Aquest mètode consiteix en ser el primer de tot, ser el primer en dir que tal persona famosa ha mort, o en tenir la primícia de que tal persona ha fet tal declaració i que aquesta tal persona després vagi a x programa per contar els draps bruts de y persona (això pareix una formula d'una equació).

Després no hem d'oblidar que hi ha canals que bàsicament sempre van amb la mateixa formula: la de criticar i a vegades arribar a l'extrem de insultar a un sector de la societat que en teoria no fa res en aquell que insulta i a partir d'aquí comença un "estira i amolla" per dir la parida més gran d'entre els que critiquen com per exemple: Els de la PAH són uns feixistes o també que els insulten a unes idees que a lo millor són massa progressistes per les seves ments plenes de "Caras al sol".

També es discutible la pluralitat informativa que tenen TOTS els canals que hi ha actualment a la TV a Espanya, hi ha canals que intenten donar unes notícies que han passat per una redacció alternativa i així no fer mal al qui està al poder en aquell moment. També hi ha mitjans que intenten donar la major pluralitat informativa però per culpa de falta de mitjans humans no ho poden fer, d'altres que no tenen prou credibilitat o d'altres que es limiten a donar notícies de "societat" o a fer seccions fent que de cada vegada es pareixi un Magazine d'horabaixa que a un informatiu seriós. Per això de cada vegada a internet hi ha més mitjans que informen de notícies que realment si que importa a la societat i no saber que a Callao hi ha hagut el cotxe fúnebre de Sara Montiel aturat a davant d'una sala de cine d'aquest carrer.

Pareix mentida que basta creuar els Pirineus per veure que allà s'hi fa una televisió de qualitat a on importa els continguts que s'ofereixen amb un codi ètic, en lloc d'oferir una oferta per a quatre "marujas" cotilles a on un consell regula els continguts emesos per TV garantint la pluralitat i independència informativa. I per posar exemple podem veure el cas de França, Gran Bretanya i altres exemple.

Una nova manera de fer televisió a on importa la sensibilitat de l'espectador, la pluralitat informativa i la independència del govern de torn?
Jo ho deix aquí.