Avui passejava pel passeig i veia a unes joves que anaven amb el mòbil a la ma i ha arribat el moment de creuar el carrer i ni s'han aturat a mirar si venia un cotxe. I jo com a bon mal pensat al cap m'ha passat "ai! Què si les atropellen!".
I al mateix temps he fet una reflexió interior: les noves tecnològies estàn ara mateix tan arrelades dins la nostra consiència que és impossible poder viure sense ella. Podriem viure sense whatsapp, triviados i una llarga llista de aplicacions?
Les noves tecnologies són al nostre servei per fer-nos la vida més fàcil però no estan fetes per fer-ne un abús que molts (i m'incloc a jo) en feim un ús escessiu.
Qui anava a dir que avui en dia estariem envoltats de teles que tenen connexió a internet, iPads, iPhones, androids...
Però al mateix temps que feia la reflexió en feia una altre (això és el que té estar de vacances) perquè aquesta tecnologia que ens facilitat el nostre dia a dia perquè els seus beneficis no se inverteixen també en ajudar als qui ho més ho necessiten (països sub-desemvolupats, en vies de desemvolupament i també els qui ho passen malament, a l'anomenat pels capitalistes, "primer món") i així també poder-se beneficiar dels avantatges de les noves tecnologies, i amb això vull dir que no s'han de montar fàbriques perquè ma d'obra barata pugui fer la seva feina, sinó invertir en projectes locals i que segueixin un codi étic perquè no se abusi dels beneficiats.
Però tornant al principi ara si ens demanessin que ens duriem a una illa deserta (una pregunta que va estar molt de moda fa uns anys en les entrevistes) el primer que diriem seria el mòbil. Perquè no podem estar desferrats a aquesta tecnologia, tant, que escric aquesta entrada des del meu mòbil.
Això és el que té la modernitat, però aixó sí, els cotxes encara no volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada