Impotència, ràbia, tristesa, mort i reviure

Avui, seré breu perquè pel que he vist no tenc moltes coses a dir.

Com molts sabeu, la serra s'ha cremat, bé no tota la serra, sinó una porció petita situada al sud-oest, bàsicament el que és Sa Coma Calenta, el Coll d'Estellencs, la zona del puig de Galatzó (les cases grans són propietat de l'Ajuntament de Calvià) i també un dels racons més emblemàtics i que els ecologistes estimam molt pel seu alt valor patrimonial i històric, la Trapa.

Hem de dir que si parlam d'un incendi a Mallorca a mi sempre me dol i sobretot si és una zona que me conec, com va passar a Son Quelles i a Sant Salvador de Felanitx, una ruta que vos recoman si heu d'anar al santuari de Sant Salvador i després si volem fer una caminada més podem anar fins al castell de Santueri, però això ja són altres temes...

Vull parlar que per la culpa de la imprudència d'una persona que ha cremat restoll tots els habitants de Mallorca hem de veure com es crema una part de l'estimada Serra de Tramuntana, que vos faig recordar que fa dos anys va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, i n'hagem de pagar les conseqüències. I quines són aquestes conseqüències?
Aquestes són que la zona perquè es recuperi hauran de passar molts d'anys, alguns xifren uns 80 anys, després els doblers que costarà fer una reforestació per evitar que la capa vegetal es perdi i es comenci a desertitzar, cosa que volem que no passi. I altres conseqüències.

Però em vull centrar en que la Trapa, abans, per ser més concret a l'any 1994, ja hi ha haver-hi un incendi que ho va destrossar en gran part. Ara, amb aquest incendi, es com si tornéssim a aquella situació de tornar a començar de bell nou, i tot perquè?, si l'incendi havia començat a una distància que al principi feia pensar que no arribaria però el canvi de vent ha fet que ocorris la desgràcia.

Les repercussions d'aquest desastre natural, per jo ho és, han estat, 2000 hectàrees cremades (amb camps de futbol no sé quantes són, però en són moltes), han desallotjat el poble sencer d'Estellencs, i els xalets que hi ha a les zones afectades, s'han moblilitzat la UME (Unitat Militar d'Emergències) i l'IBANAT ha mobilitzat un gran dispositiu per evitar que les repercussions siguin majors de les que han estat, han estat a no res de .

Avui no faré cap crítica al govern, ja que primer s'han d'avaluar els danys que hi ha hagut per després poder saber si ho han fet com tocava.

Si voleu ajudar al GOB a contribuir a la reforestació de la Trapa ho podeu fer a través del seu web http://www.gobmallorca.com/component/content/article/38-destacados/1062-ajuda-a-la-trapa.html

Minoria

Avui he llegit el Diari de Balears, amb una editorial que he de dit "Chapó" quan ho estava llegit. Aquesta editorial deia "Feijoo alliçona a Bauzá en gallec", en aquesta editorial es parlava de que Nuñez-Feijoo es va dirigir a la població per comunicar el tràgic accident ferroviari que hi ha hagut a Galícia en llegua gallega. Una llengua que per la meva opinió és una de les més guapes que hi pot haver, moltes vegades faig que la xerr de tant que m'agrada, quan volia ser periodista un dels meus llocs que volia anar a fer feina era a la TVG o com diuen ells A Galega, però això ja són altres històries del passat i que ara mateix no interessen a ningú.

En aquesta editorial es critica a Bauzá a si hi ha els mitjans nacionals se dirigeixi a ells en castellà, totalment el contrari que ha fet el president de la Xunta de Galicia. Per a lo nostre president el català és una nosa per ell, o això intenta demostrar, i ho fa amb el Tractament integral de llengües, derogant el decret de mínims (aprovat pel conegut -desgraciadament- Jaume Matas), eliminant les pel·lícules en català d'IB3 (que costaven res a l'ens públic ja que TV3 lis cedia les pel·lícules), carregant-se el COFUC, el servei d'ensenyament de la llengua catalana, sortint del institut Ramon Llull i així fins un llag etcètera.

Com bé podem veure a l'article, el que intenta fer Bauzá és tenir aspiracions a Madrid, cosa que gent del Partit Popular diu, i també -i això ja és opinió meva- acontentar l'ala més ultra del partit, amb la set d'arraconar el català a un paper secundari o domèstic i que el castellà guanyés protagonisme per damunt dels catalanoparlants.

Per molt que el president de les Illes Balears, intenti mancar de protagonisme al català, ell sap que es trobarà amb una cosa, una MINORIA -segons ell-, s'excusa emprant les paraules que diuen sempre els que els agrada fer demagògia, "els votats donen suport a les nostres accions, per això hem aconseguit la majoria absoluta", així sempre es pot fer el que vol ell i si no vols demana-li a Toni Pastor el que passa.

Pel poc que sap Bauzá del català he fet la prova de posar al Google "Català" per veure els resultats que dóna i dóna això: Aproximadament 194.000.000 resultats (0,20 segons). Anam a veure que diuen les estadístiques sobre el català. L'ús del català a la selectivitat 2013 ha estat de 80,4%, el català és la vuitena llengua en nombre d'usuaris a la xarxa per població, igual que als blocs, a Catalunya l'ús del català a l'any 2008 com a llengua habitual és d'un 35,64%, en canvi a les Illes Balears a l'any 2010 és d'un 41,75%.
Podem observar que el català és una llengua que va creixent i que a més l'ús del català és més gran a les Illes que a Catalunya -això si dos anys de diferencia, pot ser que aquesta dada hagi canviat-. El disc dels Manel "Atletes, baixin de l'escenari" ha estat el més venut a nivell nacional, cosa que en la nostra llengua només havia superat Serrat, la música en català torna a tenir una altra auge protagonitzat per Antònia Font, Els amics de les Arts, els Manel... i abans aquest auge havia estat protagonitzat per Els Pets, Maria del Mar Bonet, Sopa de Cabra, Joan Manel Serrat, Jaume Sisa, Gossos, Raimon, Lluís Llach...

El català no ha de ser una cosa que xapi, sinó tot el contrari, que uneixi a tots els habitants, que els natius -com jo- ens poguem comunicar lliurement amb la nostra llengua, la catalana, i que no serveixi com a una arma política, una cosa que ja estava enterrada i que aquest gonella, José Ramón Bauzá l'usa per acontentar als ultres del partit, Circulo Balear i GAB (Grupo d'acció baléà).

Jo vull que tot el que faci, miri, escolti, xerri sigui en català, una llengua que els meus pares, padrins, avantpassats i amics m'han fet estima amb bogeria. Per això escric aquest bloc en català i també tenc el facebook i Twitter en català, els pulseres vermelles si els fan a Antena 3 els mir en català, en resum sóc en calanoparlant que malauradament pertany a una minoria.

Avui te convid a escoltar "Teresa Rampell" dels Manel i dir-te que a partir d'aquesta entrada sempre les acabaré recomanar-te una cançó.

Pastís territorial

Fa dies que estic amb falta d'inspiració, però avui he obert el diari i he vist un gran titular a la portada, "La plaça de bous de Palma no passa la ITE des de 2009", perdó no és aquest, sinó que és aquest altre, "Anul·lat l'acord que permetia construir l'hotel de Sa Ràpita".

Per una part estic content per aquest titular, ja que aquest hotel estava plantejat que es construís molt a prop de el que és una de les darreres zones vergues que hi podem trobar a Mallorca, Es Trenc, una zona de litoral que està protegit en gran part i és estimada per els mallorquins i mallorquines. Fa uns mesos el govern de les Illes Balears va declarar aquest projecte d'interès autonòmic i això feia que accelerés el procés de licitació de la obra i que aquestes començassin més prest. Amb aquesta sentència s'atura ja que el Consell de Mallorca, que és l'administració que té competències amb urbanisme i territori, havia fet una suposada correcció del Pla territorial de Mallorca, i el que realment es tractava era de fer una modificació a aquest pla, i així el Consell de Mallorca governant per la popular Maria Salom s'estalviava haver de pactar, intentar dialogar..., això es diu una mangarrufa amb tota regla ja que aquí ha primat els interessos privats que els paisatgístics, patrimonials i el més importants, sentimentals. I a més aquest projecte no agrada a tot el sector de la població, les esquerres, els ecologistes n'estan en contra i això vol dir que hem de destruir el territori sense abans haver parlat i al manco reduir tots els impactes que hi pugui haver o directament retirar el projecte? Se veu que això als promotors de les obres no els ha interessat.

A Mallorca no és l'únic cas que s'hi pot registrar, als anys 80 ja hi va haver-hi una forta oposició ja que l'ajuntament d'Andratx va donar el permís d'obra per fer una urbanització de luxe a la illa de Sa Dragonera, tots els moviments socials de l'època (sindicats, OCB, GOB...) i els partits de les esquerres es varen reunir en una manifestació celebrada a Palma que va reunir a moltíssima de gent i només ha estat superada per la manifestació que es va celebrar fa un any en contra de la política lingüística que estava i està duent el govern de José Ramón Bauzá. Allà durant quinze dies l'illa va estar ocupada per a voluntaris i fins hi tot s'hi va unir a la causa Miquel Barceló, el felanitxer més important, amb tots els respectes a Cristòfol Colom.
Aquest capítol de la història de Mallorca es va tancar amb la compra per part del Consell de Mallorca (el que ara vol destruir Es Trenc) a la promotora que va comprar l'illa al propietari, Pamesa.

Moltes vegades aquestes història podrien acabar com va acabar a Sa Dragonera i però moltes vagades no és així, molta costa de les Illes està mega-urbanitzada, per posar un exemple la costa de Manacor, hi tenim vuit nuclis de població, d'aquests vuit, 6 són urbanitzacions. Manacor, un dels municipis amb més extensió de Mallorca, té la seva costa urbanitzada a no poder, també hi tenim cales verges.

Ara a les Corts d'Espanya s'està aprovant la nova llei de Costes, i amb aquesta aprovació a part de legalitzar les cases del Frare a Muro, també s'hi podrà fer urbanisme a la carta a la costa. Donant llum verda a la urbanització de Muleta, (Sóller), Cala Blanca, Cala Tuent (Escorca)...

Se veu que per sortir d'aquesta crisi hi hem de sortir de la mateixa manera que hi hem entrat a aquesta estafa, construint més. Pens que a Mallorca si se vol promoure el que és el sector de la construcció, que les administracions donin ajudes per a la reforma d'edificis ja que Mallorca ja no pot créixer més, i no ho dic perquè no tinguem més espai, sinó perquè els nostres recursos ja no donen abastament, a Mallorca l'única font natural que tenim d'aigua són els aqüífers i si en fem una sobre-explotació s'esgotaran i els que estan a prop de la costa es salinitzaran i quedaran per sempre inutilitzables.

Aquesta és la Mallorca què volem?

Mallorca Blackout from gobmallorca on Vimeo.