De panades i rubiols el món n'està fet

Com tots sabem és setmana santa i cada zona té les seves tradicions, a Catalunya els balls de la mort i aquí tenim la tradició de la menjar les panades i els rubiols el dilluns de pasqua i també regalar al fillol un Rosari, no pensau que el rosari és allò que les beates de poble dues per resar o les killakas o killakos duen com a simple accessori decoratiu, si no que és un collar que duu fruites confitades i això és com una gran alegria pels infants.

Un altre element que hi ha a la setmana santa gastronòmica són les panades, normalment es solien menjar el dilluns de pasqua, és a dir el dia de Sa Berena, a on la gent es reuneixen i solen anar l'ermita del poble a oir missa i després a fer un dinar de germanor amb la família amb panades i rubiols (que serà del que xerrarem després). Solen ser farcides de estrigassons (pèsols), carn de xot, porc o mesclat amb estrigassons. Ara com que tot ha de ser "comercial" els fan de peix, pollastre...

També per acompanyar aquestes panades a al dinar de germanor es menjaven els rubiols, un dolç típic de la setmana santa, diferent que la panada ja que duu un farciment que pot ser brossat, confitura de cabell d'àngel o confitura d'albercoc. Però també, com la panada hi han posat nous farciments com poden ser el de confitura de fresa, els de xocolata, dolç de llet...

Si sóc partidari amb això preferix que sigui el de sempre, la panada de carn de poc i estrigassons i el rubiol de brossat, confitura d'albercoc i de cabell d'àngel que pel meu punt de vista són els més bons.

Ahir va morir la rectora de la UIB, Montserrat Casas, una persona que va defensar fins al seu darrer alè la universitat pública demanant que al seu funeral enlloc de flors volia que aquestes flors fossin donacions per a la UIB. Per això aquesta entrada va dedicada a ella.
Descansi en Pau, Montserrat Casas

Ku klux klan

Avui vespre anava pel carrer d'es Convent i veia que començaven a preparar la processó d'avui vespre. Pels que no sapigueu de que estic parlant ara és la setmana santa i a Mallorca i crec que arreu del país es fan les típiques processons a on es treuen les figues de Crist a la creu, Maria plorant la mort de Crist i tot el seguici de la Passió. Però no vull parlar de la simbologia que pot tenir tot això perquè per saber això s'ha de fer història de les religions, que és una cosa molt interessant però que no he tingut l'oportunitat de fer. Del que vull parlar avui és d'aquells personatges que van amb una vestimenta molt curiosa, tant que només es vesteixen així aquest moment de l'any i de l'esdeveniment que es fa amb això.

Els campinorats aquells personatges que es passegen amb una vestimenta curiosa, un cucurutxo com a gorra i llençols per tapar la resta del cos, què es deu de sentir en dur això? És una sensació que si mateix em fa ganes poder-la provar, ja que representes el poble de Jerusalem que va ser fidel a Crist acompanyant-lo durant la seva mort. No només representes açò sinó que també ets part d'una tradició centenària al que molts dels avantpassats del teu poble també hi han passat.

I els campinorats no només anirien així si no fos per les processons, que fa anys eren autèntics esdeveniments socials a on es reunien tot el poble i a les ciutats grans la barriada sencera per la qual havia de passar la processó. La gent que viu als carrers per on passa la processó posen les cadires per guardar el lloc  o simplement també tenen un taula parada per la gent que ha convidat a veure-la i dies abans aquell veïnat/da  que té la casa allà te demana "Ei, què vendràs a veure sa processó a ca nostra demà?" i ella contesta "Clar què sí! mem contem que ha passat a na Murciana... (aquí començaria una conversa a la mallorquina)".

Normalment hi vaig ja que sempre acompanyava a la meva padrina i tenc el record de un silenci sepulcral, els carrers fent olor de cera cremada... .

Reconec que no sóc molt d'església ja que opin que actualment l'església té altres feines que intentar "controlar" l'estat, però bàsicament la nostra cultura popular està relacionada amb l'església.

Acab l'entrada amb una imatge de "Family Guy" que fa una paròdia d'una sèrie nord-amèricana i la pos perquè és la vestimenta del Ku Klux Klan que és molt semblant a la dels Campinorats.

Dies

Ja fa uns dies que pens que hauria de fer alguna cosa per expressar les meves rareses i així poder fer alguna cosa de profit a la meva vida que no sigui dir burrades mentre parl a la gent. Amb el que voldria començar aquest bloc és un tema que m'interessa molt ja que és el que vull fer d'any que ve i si tot va bé! Avui parlaré de la geografia.

Eha aquí una definició de Viquipèdia: La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura")^[1] és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície terrestre i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten. 
Amb aquesta definició podem pensar que és un "conyasso" però realment el que és la geografia és una cosa que ens permet poder interpretar el que ens envolta, el que podem tocar cada dia. Cada dia ens relacionam amb les coses que tenen a veure amb la geografia, ja sigui una estadística de població o el que ens fa veure els motius de que les illes Balears siguem una regió a on té una gran importància el sector terciari i fins hi tot saber QUIN TEMPS FA (i no el del Doctor Who). Amb això vull mostrar la importància que té la geografia i que sense la geografia la gent no sabria aquestes coses que apart dels doblers també aquestes dades mouen un poc el món.

Per acabar vull dir que sense la geografia el món no seria el mateix basta que digui que Mallorca a l'edat mitjana va tenir una gran escola de cartògraf, que són el que fan els mapes què sense ells no sabríem moure-nos per ca nostra, i per això voldria destacar la figura d'Abraham Cresques que va ser un cartògraf (una branca de la geografia) que va reproduir amb bastant fidelitat per aquella època com eren les cotes i l'interior. Un home que era jueu (religió mal vista en aquell temps per els cristians) va ser un home que va saber com fer la seva feina.

La imatge amb que acab l'entrada és del mapa d'Abraham Cresques.