De panades i rubiols el món n'està fet

Com tots sabem és setmana santa i cada zona té les seves tradicions, a Catalunya els balls de la mort i aquí tenim la tradició de la menjar les panades i els rubiols el dilluns de pasqua i també regalar al fillol un Rosari, no pensau que el rosari és allò que les beates de poble dues per resar o les killakas o killakos duen com a simple accessori decoratiu, si no que és un collar que duu fruites confitades i això és com una gran alegria pels infants.

Un altre element que hi ha a la setmana santa gastronòmica són les panades, normalment es solien menjar el dilluns de pasqua, és a dir el dia de Sa Berena, a on la gent es reuneixen i solen anar l'ermita del poble a oir missa i després a fer un dinar de germanor amb la família amb panades i rubiols (que serà del que xerrarem després). Solen ser farcides de estrigassons (pèsols), carn de xot, porc o mesclat amb estrigassons. Ara com que tot ha de ser "comercial" els fan de peix, pollastre...

També per acompanyar aquestes panades a al dinar de germanor es menjaven els rubiols, un dolç típic de la setmana santa, diferent que la panada ja que duu un farciment que pot ser brossat, confitura de cabell d'àngel o confitura d'albercoc. Però també, com la panada hi han posat nous farciments com poden ser el de confitura de fresa, els de xocolata, dolç de llet...

Si sóc partidari amb això preferix que sigui el de sempre, la panada de carn de poc i estrigassons i el rubiol de brossat, confitura d'albercoc i de cabell d'àngel que pel meu punt de vista són els més bons.

Ahir va morir la rectora de la UIB, Montserrat Casas, una persona que va defensar fins al seu darrer alè la universitat pública demanant que al seu funeral enlloc de flors volia que aquestes flors fossin donacions per a la UIB. Per això aquesta entrada va dedicada a ella.
Descansi en Pau, Montserrat Casas