Hola a tots,
aquest serà la darrera entrada a aquest bloc perquè hem canviat de lloc web, ara publicaré les entrades a www.mikelgalmes.tk.
Per cert també hem volgut estrenar el web amb una nova entrada "Fem via?", vos convid que ho llegiu.
Fins a la pròxima entrada, però aquesta vegada a www.mikelgalmes.tk.
dissabte, 19 d’octubre del 2013
dimarts, 1 d’octubre del 2013
L'estaca
Si estirem tots, ella caurà. 100.000 persones varen sortir als carrers de Palma per mostrar el seu rebuig a la política educativa del govern de Bauzá, la major que hi ha hagut a la història democràtica de les illes. Ningú s'esperava que els professors rebessin aquest suport social, varen representar un 10% de la població balear. Les avingudes de Palma (arteria urbana) tallada pels dos carrils durant 3 hores. Tot això amb un ambient pacífic, festiu i reivindicatiu. Amb crits de "Bauzà Dimissió" la gent es va encaminar fins a la plaça de la Reina de Ciutat, mentrestant allà es va llegir un manifest més de 10 vegades. La capçalera de la manifestació arribava al final i la coa encara no havia partit. La policia nacional va obligar als organitzadors a començar més prest perquè passaven pena de l'aglomeració de gent que hi havia a la Plaça de la Porta Pintada o d'Islàndia (Plaça d'Espanya)
I molt de temps no pot durar. D'aquesta vaga ja duim tres setmanes, durant la setmana passada el govern, sindicats i assemblea de docents es varen reunir amb l'objectiu d'arribar a un acord, que encara no s'ha arribat, però el govern no molla l'os, vol que el TIL s'implanti enguany si o si, i tampoc no volen escoltar el que demanen els professors, els qui palpen la realitat educativa cada dia. Els professors estan cansats però amb els ànims molt alts pel suport que han rebut i que per ells això és una alenada d'oxigen. El govern és hora que pensi com ha d'actuar per evitar el "col·lapse" i cedir amb el que demanen els professors.
Crec que això passarà factura al govern, ja que al cap i a la fi, això ha molestat molt a la societat que el govern no els hagi escoltat i que només "N'han pres nota", i ja puc dir que el PP no guanyarà ni amb majoria absoluta i si guanya, ho farà amb un marge estret amb les esquerres que aquestes es veuran obligades a pactar entre elles.
Ben corcada ja deu d'estar. Uns governants que no escolten, que intenten minimitzar la repercussió de la manifestació, que en "Prenen nota", que a la televisió pública de l'estat no la treuen fins al minut 28 del Telenotícies, que encara donen suport a la contra manifestació, que a la ràdio pública balear no es respecti i toleri una opinió contrària a la que té el govern. Nosaltres diem BASTA, JA N'HI HA PROU!
Si jo l'estiro fort per aquí. Diumenge va quedar clara una cosa, els professors representen al poble a les reunions amb el govern, perquè 100.000 persones no són fàcils de moure, no són fàcils de fer pensar el mateix en el mateix moment. Ells ho fan perquè les nostres generacions futures puguin tenir un món millor, i també per als futurs docents es puguin trobar unes millores laborals reals.
I tu l'estires fort per allà. Jo hi vaig anar. Vaig veure a nins petits, pares i mares, padrins i padrines, cans i cusses, caminant per l'educació, amb pancartes com "Bauzà, necessit un relaxing cup of TIL·la", "Franco ha WERTo", "Tallareu collons, però no llengües". Això fa pensar que la societat està cansada de tenir un govern que només es mou per conviccions ideològiques, arraconar una llengua, una ideologia (la mallorquina, menorquina i l'eivissenca i formenterenca per l'espanyola). Per ells tots hem de ser iguals, tots som espanyols, i ningú pot ser balear, mallorquí o binialer, perquè va en contra del que el PP o l'ala més dretana del PP (que a Balears és el mateix).
Per això també va ser una manifestació per demanar un canvi de sistema polític i una millora en la democràcia, però principalment va ser per demanar una educació pública i de qualitat.
I molt de temps no pot durar. D'aquesta vaga ja duim tres setmanes, durant la setmana passada el govern, sindicats i assemblea de docents es varen reunir amb l'objectiu d'arribar a un acord, que encara no s'ha arribat, però el govern no molla l'os, vol que el TIL s'implanti enguany si o si, i tampoc no volen escoltar el que demanen els professors, els qui palpen la realitat educativa cada dia. Els professors estan cansats però amb els ànims molt alts pel suport que han rebut i que per ells això és una alenada d'oxigen. El govern és hora que pensi com ha d'actuar per evitar el "col·lapse" i cedir amb el que demanen els professors.
Crec que això passarà factura al govern, ja que al cap i a la fi, això ha molestat molt a la societat que el govern no els hagi escoltat i que només "N'han pres nota", i ja puc dir que el PP no guanyarà ni amb majoria absoluta i si guanya, ho farà amb un marge estret amb les esquerres que aquestes es veuran obligades a pactar entre elles.
Ben corcada ja deu d'estar. Uns governants que no escolten, que intenten minimitzar la repercussió de la manifestació, que en "Prenen nota", que a la televisió pública de l'estat no la treuen fins al minut 28 del Telenotícies, que encara donen suport a la contra manifestació, que a la ràdio pública balear no es respecti i toleri una opinió contrària a la que té el govern. Nosaltres diem BASTA, JA N'HI HA PROU!
Si jo l'estiro fort per aquí. Diumenge va quedar clara una cosa, els professors representen al poble a les reunions amb el govern, perquè 100.000 persones no són fàcils de moure, no són fàcils de fer pensar el mateix en el mateix moment. Ells ho fan perquè les nostres generacions futures puguin tenir un món millor, i també per als futurs docents es puguin trobar unes millores laborals reals.
I tu l'estires fort per allà. Jo hi vaig anar. Vaig veure a nins petits, pares i mares, padrins i padrines, cans i cusses, caminant per l'educació, amb pancartes com "Bauzà, necessit un relaxing cup of TIL·la", "Franco ha WERTo", "Tallareu collons, però no llengües". Això fa pensar que la societat està cansada de tenir un govern que només es mou per conviccions ideològiques, arraconar una llengua, una ideologia (la mallorquina, menorquina i l'eivissenca i formenterenca per l'espanyola). Per ells tots hem de ser iguals, tots som espanyols, i ningú pot ser balear, mallorquí o binialer, perquè va en contra del que el PP o l'ala més dretana del PP (que a Balears és el mateix).
Per això també va ser una manifestació per demanar un canvi de sistema polític i una millora en la democràcia, però principalment va ser per demanar una educació pública i de qualitat.
Segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar
dimarts, 24 de setembre del 2013
La societat està verda
Després d'aquest parèntesi d'opinions amb la que he volgut mostrar el meu vessant més literari, ara toca tornar a la part més crítica de mi mateix.
Quan parlam d'educació, pensam que és una cosa molt delicada, és la manera que la generació de l'endemà aprendrà a ser persones civilitzades, en un món cada vegada més globalitzat. Però si les persones que actualment estan al govern, únicament el que fan és posar traves perquè aquesta educació no pugui ser rebuda com toca, aquestes persones no seran les que vulguem que siguin. No seran metges, ni mestres, ni periodistes, com a màxim, el què tendran serà una feina de baixa qualitat i poc remunerada.
Com molts sabem, a les Balears, passam per una situació bastant difícil, els professors, a través de l'assemblea de docents, i els sindicats han convocat una vaga indefinida (que ja dura més d'una setmana), tot això ve degut a la mala gestió que està duent el govern de les Illes Balears en matèria d'educació.
Primer de tot, és degut a què la mala gestió dels recursos econòmics, les retallades en educació a l'arxipèlag han estat molt grans; han augmentat les ràtios, no volen cobrir les baixes a partir dels quinze dies, les beques de llibres, menjador, etc. han estat retallades o eliminades les partides i aquests doblers s'han dedicat a altres partides que no estan relacionades amb l'educació. Tot això fa que en primera part, els drets laborals dels mestres s'hagin vist reduïts i després també feim que l'educació ja no siguin un dret bàsic de l'estat del benestar, sinó que sigui un privilegi
Com a següent cosa, hi ha el decret de símbols, aquest decret imposa que els centres no puguin exhibir qualsevol símbol que no siguin les banderes de la comunitat, l'espanyola i la de la comunitat europea, a més, això també contempla que els professors tampoc puguin anar vestits de verd, o dur un llaç quadribarrat perquè segons això, adoctrinen als menuts, retallant amb la llibertat d'expressió als docents.
I com a flama que ha encès la foguera, ha estat l'aplicació del TIL (Tractament integrat de llengües), aquest decret, també, ha volgut imposar de manera desordenada, caòticament, l'ensenyament en català (de les modalitats insulars, segons el govern), castellà i anglès. D'entrada he de dir que no n'estic en contra de què els nins i jo mateix com a estudiant de segon de batxillerat, aprendre de manera més intensiva una llengua estrangera, però de la manera que ho ha fet aquest govern, a cop de decret, no pot ser.
Per una banda ens trobam un govern que no s'ha assegut a negociar aquest TIL, no s'ha assegut a negociar la manera d'aplicar-ho, com aplicar-ho i si té els objectius que pensen que pot tenir. Ja que la consellera Joana Maria Camps, el president i els seus sequaços, ho defensen dient que la immersió lingüística ha estat la causa de què Balears siguin els primers en el rànquing de fracàs escolar a l'estat espanyol, quan realment a les illes el que passa és que la realitat és ben diferent i fa que aconseguir feina fàcil era molt senzill en el temps de bonança econòmica.
Després veim que en el TIL hi havia el famós article 20 que deia que els centres que no disposin dels recursos econòmics i humans per aplicar l'ensenyament en anglès ho podien fer en un 50% en català i un 50% en castellà. Això es va veure derogat amb l'entrada del nou secretari d'Educació, Guillem Estarellas.
I per darrer lloc, a principis de setembre el TJIB, el màxim òrgan de justícia a les Illes, va emetre un auto suspenent el decret cautelarment, dient que no havia estat negociat ni amb els sindicats, ni amb els docents. Dues hores més tard l'executiu, reunit amb consell de govern extraordinari, torna a treure un altre decret, botant-se l'auto del TJIB i excusant-se que el problema de fons que presentava el decret i que el TJIB ho havia suspès, ja havia estat solucionat.
Amb tota aquesta exposició, observam un govern dictatorial, que imposa les seves idees i la seva ideologia en forma de decrets, i excusant-se que és el que han triat les urnes i, també, la ja famosa majoria silenciosa, la que no surt a manifestar-se, la que no surt a dir la seva opinió, però això sí, representen un 20% de la població. No es vol tenir en compte, la que no va anar a votar i a la que va votar a altres formacions polítiques que tot això representa a una gran part de la població què aquesta sí que surt al carrer, sí que diu la seva.
Amb tot això, els docents ja duen més d'una setmana amb vaga, cosa que ni ells s'ho esperaren. Tot això ha estat gràcies al suport popular que han rebut, nins i nines, homes i dones, s'han reunit amb camisetes verdes pels carrers dels pobles i ciutats de les Illes, amb un únic clam PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT.
Els docents, pares i mares i els alumnes es reuneixen a les assemblees per posar en comú idees, solucions i problemes per afrontar aquesta vaga provocada per un govern immobilista i incapaç d'arribar a un acord, provocant que després de la vaga la societat de les illes hagi fet un canvi, un canvi per a millor, perquè així veurem que la democràcia que tenim està rància, que necessita que obrin les persianes i què entri uns nous aires i evitar que els que ara estan al govern hi tornin.
Les illes, sempre hem estat un poble mal de mobilitzar en qüestions socials, però el que feim ara mateix passarà a la història, les manifestacions que es convoquen a Palma per part dels docents no baixen de les 3.000 persones i aquest diumenge es preveu que la manifestació que hi haurà, superarà a la de la llengua que hi va haver-hi unes 40.000 persones. La mobilització social que han provocat els docents, ningú la pot negar, ni xifres de manifestants, ni xifres vaguistes, donats per uns o per altres, no faran amagar que la societat està negre, o verda amb el cas d'educació, per no dir fins als c****** del que fan els governants amb l'educació, sanitat, serveis socials, etc.
La vaga és social, la vaga és reivindicativa, per millorar el que tenim i la vaga és de tots, perquè tothom està involucrat amb el què és i serà l'educació.
No és moment d'escoltar als qui intenten espantar els pares i els docents per no donar suport a aquesta vaga. No és el moment d'escolar els qui fan demagògia amb la vaga dient que és una vaga política, que els nins i nines són hostatges dels professors que els empren per transmetre idees catalanistes i independentistes.
Ara, és el moment de reclamar un millor futur per a les futures generacions, és el moment de reclamar el que és nostre i és el moment de reclamar un estat i una democràcia de veritat.
I per acabar, gràcies Mestres, Professors i Professores!
diumenge, 22 de setembre del 2013
Capítol 2
Falten pocs minuts per a les set, a la ràdio sona una cançó de La Habitación roja mentres jo em faig un café per despertar a les neurones i també em fumo una cigarreta perquè em desperti els pulmons per respirar aire brut. Sonen els senyals horaris de les set i obren l'informatiu amb la noticia de la vaga dels professors, està molt bé que lluitin però com que jo sempre he estat un fracassat no hi faig cas, és igual si el govern intenta empitjorar els meus drets laborals, és igual si els nins estaran pitjor preparats que ara, jo mentres tant cobri el meu sou cada més ja em conform. M'és igual el què facin, fins hi tot ens podrien dir que hem de matar els nins que vagin en contra de la ideologia dels governants, si jo cobr ja em basta.
Avui no és un dia normal, em sent com a més viu, deu de ser perquè he trobat una cosa que m'agradi. Vaig anar a la biblioteca i allà hi vaig trobar el Manifest Comunista de Karl Marx, avui vespre no he dormit llegint-ho i fent-hi una comparació amb la societat d'avui en dia i he arribat a una conclusió que la humanitat hem tornat a la edat mitjana, ara feim caçes de bruixes amb la gent diferent, els governants són uns dèspotes i no escolten al poble, i els bancs i la església mira pels seus propis interessos. He estat tot el vespre donant-hi voltes a això però al final em don compte que la nostra societat hi ha d'haver-hi un canvi però que jo no lideraré amb la meva falta de voluntat enlloc de tombar el sistema, ell m'englobaría a dins.
Vaig a comprar el diari, allà em trob a la meva veïna em conta coses que no m'interessen però com que no m'agrada fer lleixos a la gent faig que l'escolt, sincerament aquesta dona s'aborreix molt a ca seva perquè sap tot el que passa a tot el barri, per ella la intimitat no té limits.
Després d'això vaig al parc a veure si trob alguna mare joveneta que estigui bona, i vaig a les taules de picnic a fer que vaig a llegir un llibre però el que faig és pelar-me-la pensant amb ella.
Arriba el vespre, la mava dona i els meus fills han anat a passar el cap de setmana a casa dels padrins i jo com que no hi vull anar em quedo sol a casa. M'aborreix i per això agaf el cotxe per anar a cercar una puta, la més barata que hi pugui haver, únicament el que vull fer és follar amb algú, i ja que, amb la meva dona no feim res, prefereix pagar una puta per satisfer els meus dessitjos sexuals. Passam una bona estona, tant que em fa pensar que ella no fingeix els orgasmes.
dimecres, 28 d’agost del 2013
Capítol 1: Reis
Avui és un dia plujós, només tronetga i llampega, és normal per aquesta època.
Estic a la cuina, preparant l'esmorzar i de sobte sent un renou que retomb els fonaments de casa meva. És els meus fills que es barallen, com sempre, ja estic cansat de que es peguin, per això els deix fer.
Mentrestant, la meva dona encara és a dalt, dormint. Avui vespre ens hem barallat, perquè ella volia que li comprés una joia, i li he dit que com volia que li comprés una joia si els doblers no ens arriben a final de mes. Ella m'ha argumentat que la seva millor amiga -una poma rica- el seu al·lot li ha comprat una i que ella per això també en vol una. Res, com diu aquella frase feta castellana "Culo veo, culo quiero". De cada veda m'penedeix d'haver-me casat amb ella, però quan un és jove no pensa amb el cap pensa amb la polla.
Me'n vaig a treballar, allà m'esperen 23 alumnes que no tenen ni educació, que pareixen que són subnormals, ja que cada dia em puc esperar cada cosa d'ells. Un dia anava pel passadís i un d'ells em va fer la traveta i després els seus amics em varen començar a pintar la cara i després a donar-me puntades de peu a la panxa, a la cara, als ous, bé a totes les parts del cos. Fins que el director va veure aquella escena dantesca i els va dispersar i em va dir que els faltava ma forta, però jo com bon inútil que sóc, en sóc incapaç. Després d'això em va tocar altres coses, però no tant greu com aquesta.
Surto de l'aula -per ara viu i sense haver rebut alguna amenaça, ni pallissa- per tornar a repetir la mateixa lliçó, per això, perquè la gent no em vegi tant desanimat, entr al bany dels professors i allà me fic unes ralles de cocaïna, per passar una estona agradable. L'efecte de la coca em fa passar el temps més aviat però quan s'acaba torn a ser el mateix tio de sempre, un tio deprimit, poc xerrador, i amb la mateixa cara sense sentiments. Cada dia em deman el perquè em vaig fer professor i la resposta no és molt mala de contestar, perquè els meus pares m'obligaren perquè pensaven que el periodisme no tenia futur. Si no fos perquè el meu germà és conseller al govern, ara no estaria en aquest lloc -de merda-, els meus pares estan més orgullosos del meu germà que de jo. Ell sempre ha estat l'ull dret de ma mare i de mon pare, de tota la vida. Un dia quan tenia set anys i era el dia de reis, el meu germà tenia vuit i aquell dia havia demanat que li regalessin un escarestric, mentrestant jo havia demanat un còmic de "Flecha Verde" que estava al mostrador de la llibreria del poble. Idò al meu germà podia tenir el seu escalestric però jo em vaig haver d'aguntar amb un clauer, per què? Encara no ho sé i ni ho vull saber. Però amb fets com aquest, les coses es demostren.
Acab la jornada, la meva dona i els meus fills són a cals padrins, per això jo me'n vaig a dinar d'un entrepà a un mirador que hi ha a la carretera del poble, allà és l'únic lloc a on ningú em molesta i puc estar incomunicat, ja que no hi ha cobertura. Veig com els sons del poble pugen cap al mirador, aquest lloc pareix un lloc a on el temps s'hagi aturat, ja que ningú se'n vol fer càrreg i per això entre els joves és conegut com a Son Infant ja que allà la gent va a follar i moltes vegades, com a conseqüència, les al·lotes tenen petites sorpreses no desitjades. Ara mateix tenc una al·lota a la meva tutoria que hi està i tots sabem el perquè.
Ja és el vespre, la meva dona no em parla, encara està enfadada perquè no li he volgut comprar la joia. Els meus fills es tornen a barallar i no en faig cas i jo enmig d'aquell infern, pareix que el karma, Déu o qui sigui no m'ha volgut dotar amb la felicitat.
Estic a la cuina, preparant l'esmorzar i de sobte sent un renou que retomb els fonaments de casa meva. És els meus fills que es barallen, com sempre, ja estic cansat de que es peguin, per això els deix fer.
Mentrestant, la meva dona encara és a dalt, dormint. Avui vespre ens hem barallat, perquè ella volia que li comprés una joia, i li he dit que com volia que li comprés una joia si els doblers no ens arriben a final de mes. Ella m'ha argumentat que la seva millor amiga -una poma rica- el seu al·lot li ha comprat una i que ella per això també en vol una. Res, com diu aquella frase feta castellana "Culo veo, culo quiero". De cada veda m'penedeix d'haver-me casat amb ella, però quan un és jove no pensa amb el cap pensa amb la polla.
Me'n vaig a treballar, allà m'esperen 23 alumnes que no tenen ni educació, que pareixen que són subnormals, ja que cada dia em puc esperar cada cosa d'ells. Un dia anava pel passadís i un d'ells em va fer la traveta i després els seus amics em varen començar a pintar la cara i després a donar-me puntades de peu a la panxa, a la cara, als ous, bé a totes les parts del cos. Fins que el director va veure aquella escena dantesca i els va dispersar i em va dir que els faltava ma forta, però jo com bon inútil que sóc, en sóc incapaç. Després d'això em va tocar altres coses, però no tant greu com aquesta.
Surto de l'aula -per ara viu i sense haver rebut alguna amenaça, ni pallissa- per tornar a repetir la mateixa lliçó, per això, perquè la gent no em vegi tant desanimat, entr al bany dels professors i allà me fic unes ralles de cocaïna, per passar una estona agradable. L'efecte de la coca em fa passar el temps més aviat però quan s'acaba torn a ser el mateix tio de sempre, un tio deprimit, poc xerrador, i amb la mateixa cara sense sentiments. Cada dia em deman el perquè em vaig fer professor i la resposta no és molt mala de contestar, perquè els meus pares m'obligaren perquè pensaven que el periodisme no tenia futur. Si no fos perquè el meu germà és conseller al govern, ara no estaria en aquest lloc -de merda-, els meus pares estan més orgullosos del meu germà que de jo. Ell sempre ha estat l'ull dret de ma mare i de mon pare, de tota la vida. Un dia quan tenia set anys i era el dia de reis, el meu germà tenia vuit i aquell dia havia demanat que li regalessin un escarestric, mentrestant jo havia demanat un còmic de "Flecha Verde" que estava al mostrador de la llibreria del poble. Idò al meu germà podia tenir el seu escalestric però jo em vaig haver d'aguntar amb un clauer, per què? Encara no ho sé i ni ho vull saber. Però amb fets com aquest, les coses es demostren.
Acab la jornada, la meva dona i els meus fills són a cals padrins, per això jo me'n vaig a dinar d'un entrepà a un mirador que hi ha a la carretera del poble, allà és l'únic lloc a on ningú em molesta i puc estar incomunicat, ja que no hi ha cobertura. Veig com els sons del poble pugen cap al mirador, aquest lloc pareix un lloc a on el temps s'hagi aturat, ja que ningú se'n vol fer càrreg i per això entre els joves és conegut com a Son Infant ja que allà la gent va a follar i moltes vegades, com a conseqüència, les al·lotes tenen petites sorpreses no desitjades. Ara mateix tenc una al·lota a la meva tutoria que hi està i tots sabem el perquè.
Ja és el vespre, la meva dona no em parla, encara està enfadada perquè no li he volgut comprar la joia. Els meus fills es tornen a barallar i no en faig cas i jo enmig d'aquell infern, pareix que el karma, Déu o qui sigui no m'ha volgut dotar amb la felicitat.
dimecres, 21 d’agost del 2013
El temps és or...
El temps és or...i sobretot també a la televisió.
Dic això per una cosa que avui m'ha xocat molt.
Com molts sabeu ara mateix hi ha un incendi a Sa Duaia, una finca pública del Govern de les Illes Balears, que va ser comprada amb una taxa que Jaume Matas va derogar perquè anava en contra dels interessos dels hotelers de les Illes Balears. Aquesta taxa consistia en que cada turista quan arribava a les illes havia de pagar un euro per mantenir els recursos naturals, i tot el que estava relacionat amb medi ambient. Dons es va comprar amb l'ecotaxa les finques d'Aubarca, Es Verger i també Sa Duaia al terme municipal d'Artà.
Quan Matas va tornar al poder, l'any 2003, va treure un decret al qual desprotegia Sa Duaia, entre altres zones, com Son Bosc a Muro, a on ara s'hi ha intentat fer un cap de golf. I aquí comença un calvari en protecció d'espais naturals en retallades en les partides pertinents.
Però la cosa que vull dir no és això, l'anterior només era una introducció.
Avui he vist les notícies d'IB3, bàsicament perquè és el canal públic de la comunitat autònoma, i allà han encetat els informatius amb la notícia de l'incendi, com és bàsic. Han fet una crònica de l'esdeveniment, han demanat opinions a diferents persones, fins hi tot han contat que les cendres havien arribat a tota la comarca del Llevant -a això jo ho puc corroborar- i que l'incendi es veia des de Ciutadella. Però el que trobam a faltar és veure a en Bauzá & co. posant a damunt un mapa i mostrant un interès -fingit- per l'incendi
Però el que també volia veure era com tractaven la notícia els mitjans nacionals, bàsicament dos, el de la cadena pública de l'estat (TVE) i el del canal més vist a l'estat (Antena 3).
A TVE no han informat de la notícia per Twitter fins a les vuit del matí, quan l'incendi havia començat a les 22h, se veu que per ells és més important que comencin les obres del canal de Panamà. I a més al Telediario 2, la notícia ha estat la darrera en el sumari no-esportiu.
En canvi a Antena 3 la notícia de l'incendi ha obert l'informatiu.
Pel que fa al tractament, a Antena 3 han emès un vídeo amb la veu de la presentadora, han fet un directe i després un vídeo locutat.
Però a TVE només han fet un vídeo amb la veu de la presentadora i un directe.
En total el temps els qui han invertit més temps han estat els informatius d'Antena 3.
Això demostra que la cadena pública estatal tracta a la actualitat de les illes amb despreci -tal com podem veure amb l'home del temps quan en lloc de dir Mallorca va dir "la isla de Palma"-, en canvi a Antena 3 demostra que l'incendi ha de ser notícia que no ha d'estar amagat perquè hi ha problemes amb Gibraltar, problemes que el govern espanyol va provocant.
Segons el tractament que li vulguin donar una notícia o una altre demostra l'interès que pot provocar una notícia o no. Per això el temps és or i sobre tot a la televisió.
Dic això per una cosa que avui m'ha xocat molt.
Com molts sabeu ara mateix hi ha un incendi a Sa Duaia, una finca pública del Govern de les Illes Balears, que va ser comprada amb una taxa que Jaume Matas va derogar perquè anava en contra dels interessos dels hotelers de les Illes Balears. Aquesta taxa consistia en que cada turista quan arribava a les illes havia de pagar un euro per mantenir els recursos naturals, i tot el que estava relacionat amb medi ambient. Dons es va comprar amb l'ecotaxa les finques d'Aubarca, Es Verger i també Sa Duaia al terme municipal d'Artà.
Quan Matas va tornar al poder, l'any 2003, va treure un decret al qual desprotegia Sa Duaia, entre altres zones, com Son Bosc a Muro, a on ara s'hi ha intentat fer un cap de golf. I aquí comença un calvari en protecció d'espais naturals en retallades en les partides pertinents.
Però la cosa que vull dir no és això, l'anterior només era una introducció.
Avui he vist les notícies d'IB3, bàsicament perquè és el canal públic de la comunitat autònoma, i allà han encetat els informatius amb la notícia de l'incendi, com és bàsic. Han fet una crònica de l'esdeveniment, han demanat opinions a diferents persones, fins hi tot han contat que les cendres havien arribat a tota la comarca del Llevant -a això jo ho puc corroborar- i que l'incendi es veia des de Ciutadella. Però el que trobam a faltar és veure a en Bauzá & co. posant a damunt un mapa i mostrant un interès -fingit- per l'incendi
Però el que també volia veure era com tractaven la notícia els mitjans nacionals, bàsicament dos, el de la cadena pública de l'estat (TVE) i el del canal més vist a l'estat (Antena 3).
A TVE no han informat de la notícia per Twitter fins a les vuit del matí, quan l'incendi havia començat a les 22h, se veu que per ells és més important que comencin les obres del canal de Panamà. I a més al Telediario 2, la notícia ha estat la darrera en el sumari no-esportiu.
En canvi a Antena 3 la notícia de l'incendi ha obert l'informatiu.
Pel que fa al tractament, a Antena 3 han emès un vídeo amb la veu de la presentadora, han fet un directe i després un vídeo locutat.
Però a TVE només han fet un vídeo amb la veu de la presentadora i un directe.
En total el temps els qui han invertit més temps han estat els informatius d'Antena 3.
Això demostra que la cadena pública estatal tracta a la actualitat de les illes amb despreci -tal com podem veure amb l'home del temps quan en lloc de dir Mallorca va dir "la isla de Palma"-, en canvi a Antena 3 demostra que l'incendi ha de ser notícia que no ha d'estar amagat perquè hi ha problemes amb Gibraltar, problemes que el govern espanyol va provocant.
Segons el tractament que li vulguin donar una notícia o una altre demostra l'interès que pot provocar una notícia o no. Per això el temps és or i sobre tot a la televisió.
 |
| Diàleg que tingueren Núria Riera (Consellera d'Administracions públiques) i José Ramón Bauzá N.R.: -Bauzi, ¿ahora tenemos qué hacer un paseillo cada vez qué haya un incendio? J.R.B.: -Núria, esto es lo que quiere la mayoría, que su presidente salga a hacerse la foto N.R.: -Ah, ¡vale! |
dilluns, 19 d’agost del 2013
Presumptes implicats
Llegint la portada d'un digital me vaig trobar amb una entrevista bastant peculiar i digne de ser llegida de dalt a baix.
Però tampoc per als joves la política és una cosa que vulguem fer, la mala imatge que té fa que la societat desconfii d'aquests càrrecs públics i sobretot el joves. Ja que nosaltres tenim unes idees diferents, o com li vulgueu dir, més modernes que els homes i dones de quaranta anys. I això provoca que hi hagi una ruptura generacional, un xoc amb unes idees més clàssiques amb d'altres de modernes, i d'aquesta manera fa que els joves no tenguin clara quina és la seva identitat política, i com a conseqüència la seva nul·la activitat política.
Un dia tenguent una conversa amb els meus amics, un em va dir que ell no sentia representat ja que les seves idees que té no s'ajusten a cap dels partits que tenen representació a les cambres municipals i autonòmiques. I què s'hi ha de fer davant això? La resposta ens la dóna Carlos Martínez.
Era una entrevista que li feien a Carlos Martínez, coordinador de les joventuts d'Esquerra Unida, en aquesta, a part de parlar de quina és la funció de les joventuts d'esquerra unida, quina relació té amb el partit i que s'han de crear espais perquè hi capegen els moviments socials, hi va haver-hi una pergunta, que posaré textualment, que me va cridar l'antenció. (Entrevista completa).
¿A qué se refiere con que el partido se tiene que renovar?Conclusió que vaig extreure d'aquí. Els joves ens hem d'implicar a la política. Si, al cap i a la fi, ens hi hem d'implicar perquè els polítics tenen les decisions que poden fer que les coses canviïn -si no ets un país control·lat per Alemanya, o la Troica-. I els joves hi podem aportar noves idees i noves il·lusions. I no només a això, també renovam la imatge política que a l'estat sempre està relacionat amb homes que tenen més de quaranta anys.
El partido tiene que tener gente que esté militando en distintos espacios. Un ejemplo de ello es el diputado Alberto Garzón, que está siendo un boom porque viene del 15M, de unas condiciones diarias distintas, y se ve en su frescura y en su manera de plantear las cosas. Si queremos más 'Albertos Garzones' tenemos que dar espacios y fomentar que, si se sacan 5 concejales, uno sea joven porque va a dar una perspectiva distinta al grupo municipal.
Però tampoc per als joves la política és una cosa que vulguem fer, la mala imatge que té fa que la societat desconfii d'aquests càrrecs públics i sobretot el joves. Ja que nosaltres tenim unes idees diferents, o com li vulgueu dir, més modernes que els homes i dones de quaranta anys. I això provoca que hi hagi una ruptura generacional, un xoc amb unes idees més clàssiques amb d'altres de modernes, i d'aquesta manera fa que els joves no tenguin clara quina és la seva identitat política, i com a conseqüència la seva nul·la activitat política.
Un dia tenguent una conversa amb els meus amics, un em va dir que ell no sentia representat ja que les seves idees que té no s'ajusten a cap dels partits que tenen representació a les cambres municipals i autonòmiques. I què s'hi ha de fer davant això? La resposta ens la dóna Carlos Martínez.
Si queremos más 'Albertos Garzones' tenemos que dar espacios y fomentar que, si se sacan 5 concejales, uno sea joven porque va a dar una perspectiva distinta al grupo municipal.No sé quins arguments més puc donar però això sí, recoman llegir aquesta entrevista, ja que si mateix diu veritats com a cases sobre els joves i la política.
dilluns, 29 de juliol del 2013
Impotència, ràbia, tristesa, mort i reviure
Avui, seré breu perquè pel que he vist no tenc moltes coses a dir.
Com molts sabeu, la serra s'ha cremat, bé no tota la serra, sinó una porció petita situada al sud-oest, bàsicament el que és Sa Coma Calenta, el Coll d'Estellencs, la zona del puig de Galatzó (les cases grans són propietat de l'Ajuntament de Calvià) i també un dels racons més emblemàtics i que els ecologistes estimam molt pel seu alt valor patrimonial i històric, la Trapa.
Hem de dir que si parlam d'un incendi a Mallorca a mi sempre me dol i sobretot si és una zona que me conec, com va passar a Son Quelles i a Sant Salvador de Felanitx, una ruta que vos recoman si heu d'anar al santuari de Sant Salvador i després si volem fer una caminada més podem anar fins al castell de Santueri, però això ja són altres temes...
Vull parlar que per la culpa de la imprudència d'una persona que ha cremat restoll tots els habitants de Mallorca hem de veure com es crema una part de l'estimada Serra de Tramuntana, que vos faig recordar que fa dos anys va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, i n'hagem de pagar les conseqüències. I quines són aquestes conseqüències?
Aquestes són que la zona perquè es recuperi hauran de passar molts d'anys, alguns xifren uns 80 anys, després els doblers que costarà fer una reforestació per evitar que la capa vegetal es perdi i es comenci a desertitzar, cosa que volem que no passi. I altres conseqüències.
Però em vull centrar en que la Trapa, abans, per ser més concret a l'any 1994, ja hi ha haver-hi un incendi que ho va destrossar en gran part. Ara, amb aquest incendi, es com si tornéssim a aquella situació de tornar a començar de bell nou, i tot perquè?, si l'incendi havia començat a una distància que al principi feia pensar que no arribaria però el canvi de vent ha fet que ocorris la desgràcia.
Les repercussions d'aquest desastre natural, per jo ho és, han estat, 2000 hectàrees cremades (amb camps de futbol no sé quantes són, però en són moltes), han desallotjat el poble sencer d'Estellencs, i els xalets que hi ha a les zones afectades, s'han moblilitzat la UME (Unitat Militar d'Emergències) i l'IBANAT ha mobilitzat un gran dispositiu per evitar que les repercussions siguin majors de les que han estat, han estat a no res de .
Avui no faré cap crítica al govern, ja que primer s'han d'avaluar els danys que hi ha hagut per després poder saber si ho han fet com tocava.
Si voleu ajudar al GOB a contribuir a la reforestació de la Trapa ho podeu fer a través del seu web http://www.gobmallorca.com/component/content/article/38-destacados/1062-ajuda-a-la-trapa.html
Com molts sabeu, la serra s'ha cremat, bé no tota la serra, sinó una porció petita situada al sud-oest, bàsicament el que és Sa Coma Calenta, el Coll d'Estellencs, la zona del puig de Galatzó (les cases grans són propietat de l'Ajuntament de Calvià) i també un dels racons més emblemàtics i que els ecologistes estimam molt pel seu alt valor patrimonial i històric, la Trapa.
Hem de dir que si parlam d'un incendi a Mallorca a mi sempre me dol i sobretot si és una zona que me conec, com va passar a Son Quelles i a Sant Salvador de Felanitx, una ruta que vos recoman si heu d'anar al santuari de Sant Salvador i després si volem fer una caminada més podem anar fins al castell de Santueri, però això ja són altres temes...
Vull parlar que per la culpa de la imprudència d'una persona que ha cremat restoll tots els habitants de Mallorca hem de veure com es crema una part de l'estimada Serra de Tramuntana, que vos faig recordar que fa dos anys va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, i n'hagem de pagar les conseqüències. I quines són aquestes conseqüències?
Aquestes són que la zona perquè es recuperi hauran de passar molts d'anys, alguns xifren uns 80 anys, després els doblers que costarà fer una reforestació per evitar que la capa vegetal es perdi i es comenci a desertitzar, cosa que volem que no passi. I altres conseqüències.
Però em vull centrar en que la Trapa, abans, per ser més concret a l'any 1994, ja hi ha haver-hi un incendi que ho va destrossar en gran part. Ara, amb aquest incendi, es com si tornéssim a aquella situació de tornar a començar de bell nou, i tot perquè?, si l'incendi havia començat a una distància que al principi feia pensar que no arribaria però el canvi de vent ha fet que ocorris la desgràcia.
Les repercussions d'aquest desastre natural, per jo ho és, han estat, 2000 hectàrees cremades (amb camps de futbol no sé quantes són, però en són moltes), han desallotjat el poble sencer d'Estellencs, i els xalets que hi ha a les zones afectades, s'han moblilitzat la UME (Unitat Militar d'Emergències) i l'IBANAT ha mobilitzat un gran dispositiu per evitar que les repercussions siguin majors de les que han estat, han estat a no res de .
Avui no faré cap crítica al govern, ja que primer s'han d'avaluar els danys que hi ha hagut per després poder saber si ho han fet com tocava.
Si voleu ajudar al GOB a contribuir a la reforestació de la Trapa ho podeu fer a través del seu web http://www.gobmallorca.com/component/content/article/38-destacados/1062-ajuda-a-la-trapa.html
dissabte, 27 de juliol del 2013
Minoria
Avui he llegit el Diari de Balears, amb una editorial que he de dit "Chapó" quan ho estava llegit. Aquesta editorial deia "Feijoo alliçona a Bauzá en gallec", en aquesta editorial es parlava de que Nuñez-Feijoo es va dirigir a la població per comunicar el tràgic accident ferroviari que hi ha hagut a Galícia en llegua gallega. Una llengua que per la meva opinió és una de les més guapes que hi pot haver, moltes vegades faig que la xerr de tant que m'agrada, quan volia ser periodista un dels meus llocs que volia anar a fer feina era a la TVG o com diuen ells A Galega, però això ja són altres històries del passat i que ara mateix no interessen a ningú.
En aquesta editorial es critica a Bauzá a si hi ha els mitjans nacionals se dirigeixi a ells en castellà, totalment el contrari que ha fet el president de la Xunta de Galicia. Per a lo nostre president el català és una nosa per ell, o això intenta demostrar, i ho fa amb el Tractament integral de llengües, derogant el decret de mínims (aprovat pel conegut -desgraciadament- Jaume Matas), eliminant les pel·lícules en català d'IB3 (que costaven res a l'ens públic ja que TV3 lis cedia les pel·lícules), carregant-se el COFUC, el servei d'ensenyament de la llengua catalana, sortint del institut Ramon Llull i així fins un llag etcètera.
Com bé podem veure a l'article, el que intenta fer Bauzá és tenir aspiracions a Madrid, cosa que gent del Partit Popular diu, i també -i això ja és opinió meva- acontentar l'ala més ultra del partit, amb la set d'arraconar el català a un paper secundari o domèstic i que el castellà guanyés protagonisme per damunt dels catalanoparlants.
Per molt que el president de les Illes Balears, intenti mancar de protagonisme al català, ell sap que es trobarà amb una cosa, una MINORIA -segons ell-, s'excusa emprant les paraules que diuen sempre els que els agrada fer demagògia, "els votats donen suport a les nostres accions, per això hem aconseguit la majoria absoluta", així sempre es pot fer el que vol ell i si no vols demana-li a Toni Pastor el que passa.
Pel poc que sap Bauzá del català he fet la prova de posar al Google "Català" per veure els resultats que dóna i dóna això: Aproximadament 194.000.000 resultats (0,20 segons). Anam a veure que diuen les estadístiques sobre el català. L'ús del català a la selectivitat 2013 ha estat de 80,4%, el català és la vuitena llengua en nombre d'usuaris a la xarxa per població, igual que als blocs, a Catalunya l'ús del català a l'any 2008 com a llengua habitual és d'un 35,64%, en canvi a les Illes Balears a l'any 2010 és d'un 41,75%.
Podem observar que el català és una llengua que va creixent i que a més l'ús del català és més gran a les Illes que a Catalunya -això si dos anys de diferencia, pot ser que aquesta dada hagi canviat-. El disc dels Manel "Atletes, baixin de l'escenari" ha estat el més venut a nivell nacional, cosa que en la nostra llengua només havia superat Serrat, la música en català torna a tenir una altra auge protagonitzat per Antònia Font, Els amics de les Arts, els Manel... i abans aquest auge havia estat protagonitzat per Els Pets, Maria del Mar Bonet, Sopa de Cabra, Joan Manel Serrat, Jaume Sisa, Gossos, Raimon, Lluís Llach...
El català no ha de ser una cosa que xapi, sinó tot el contrari, que uneixi a tots els habitants, que els natius -com jo- ens poguem comunicar lliurement amb la nostra llengua, la catalana, i que no serveixi com a una arma política, una cosa que ja estava enterrada i que aquest gonella, José Ramón Bauzá l'usa per acontentar als ultres del partit, Circulo Balear i GAB (Grupo d'acció baléà).
Jo vull que tot el que faci, miri, escolti, xerri sigui en català, una llengua que els meus pares, padrins, avantpassats i amics m'han fet estima amb bogeria. Per això escric aquest bloc en català i també tenc el facebook i Twitter en català, els pulseres vermelles si els fan a Antena 3 els mir en català, en resum sóc en calanoparlant que malauradament pertany a una minoria.
Avui te convid a escoltar "Teresa Rampell" dels Manel i dir-te que a partir d'aquesta entrada sempre les acabaré recomanar-te una cançó.
En aquesta editorial es critica a Bauzá a si hi ha els mitjans nacionals se dirigeixi a ells en castellà, totalment el contrari que ha fet el president de la Xunta de Galicia. Per a lo nostre president el català és una nosa per ell, o això intenta demostrar, i ho fa amb el Tractament integral de llengües, derogant el decret de mínims (aprovat pel conegut -desgraciadament- Jaume Matas), eliminant les pel·lícules en català d'IB3 (que costaven res a l'ens públic ja que TV3 lis cedia les pel·lícules), carregant-se el COFUC, el servei d'ensenyament de la llengua catalana, sortint del institut Ramon Llull i així fins un llag etcètera.
Com bé podem veure a l'article, el que intenta fer Bauzá és tenir aspiracions a Madrid, cosa que gent del Partit Popular diu, i també -i això ja és opinió meva- acontentar l'ala més ultra del partit, amb la set d'arraconar el català a un paper secundari o domèstic i que el castellà guanyés protagonisme per damunt dels catalanoparlants.
Per molt que el president de les Illes Balears, intenti mancar de protagonisme al català, ell sap que es trobarà amb una cosa, una MINORIA -segons ell-, s'excusa emprant les paraules que diuen sempre els que els agrada fer demagògia, "els votats donen suport a les nostres accions, per això hem aconseguit la majoria absoluta", així sempre es pot fer el que vol ell i si no vols demana-li a Toni Pastor el que passa.
Pel poc que sap Bauzá del català he fet la prova de posar al Google "Català" per veure els resultats que dóna i dóna això: Aproximadament 194.000.000 resultats (0,20 segons). Anam a veure que diuen les estadístiques sobre el català. L'ús del català a la selectivitat 2013 ha estat de 80,4%, el català és la vuitena llengua en nombre d'usuaris a la xarxa per població, igual que als blocs, a Catalunya l'ús del català a l'any 2008 com a llengua habitual és d'un 35,64%, en canvi a les Illes Balears a l'any 2010 és d'un 41,75%.
Podem observar que el català és una llengua que va creixent i que a més l'ús del català és més gran a les Illes que a Catalunya -això si dos anys de diferencia, pot ser que aquesta dada hagi canviat-. El disc dels Manel "Atletes, baixin de l'escenari" ha estat el més venut a nivell nacional, cosa que en la nostra llengua només havia superat Serrat, la música en català torna a tenir una altra auge protagonitzat per Antònia Font, Els amics de les Arts, els Manel... i abans aquest auge havia estat protagonitzat per Els Pets, Maria del Mar Bonet, Sopa de Cabra, Joan Manel Serrat, Jaume Sisa, Gossos, Raimon, Lluís Llach...
El català no ha de ser una cosa que xapi, sinó tot el contrari, que uneixi a tots els habitants, que els natius -com jo- ens poguem comunicar lliurement amb la nostra llengua, la catalana, i que no serveixi com a una arma política, una cosa que ja estava enterrada i que aquest gonella, José Ramón Bauzá l'usa per acontentar als ultres del partit, Circulo Balear i GAB (Grupo d'acció baléà).
Jo vull que tot el que faci, miri, escolti, xerri sigui en català, una llengua que els meus pares, padrins, avantpassats i amics m'han fet estima amb bogeria. Per això escric aquest bloc en català i també tenc el facebook i Twitter en català, els pulseres vermelles si els fan a Antena 3 els mir en català, en resum sóc en calanoparlant que malauradament pertany a una minoria.
Avui te convid a escoltar "Teresa Rampell" dels Manel i dir-te que a partir d'aquesta entrada sempre les acabaré recomanar-te una cançó.
dimecres, 17 de juliol del 2013
Pastís territorial
Fa dies que estic amb falta d'inspiració, però avui he obert el diari i he vist un gran titular a la portada, "La plaça de bous de Palma no passa la ITE des de 2009", perdó no és aquest, sinó que és aquest altre, "Anul·lat l'acord que permetia construir l'hotel de Sa Ràpita".
Per una part estic content per aquest titular, ja que aquest hotel estava plantejat que es construís molt a prop de el que és una de les darreres zones vergues que hi podem trobar a Mallorca, Es Trenc, una zona de litoral que està protegit en gran part i és estimada per els mallorquins i mallorquines. Fa uns mesos el govern de les Illes Balears va declarar aquest projecte d'interès autonòmic i això feia que accelerés el procés de licitació de la obra i que aquestes començassin més prest. Amb aquesta sentència s'atura ja que el Consell de Mallorca, que és l'administració que té competències amb urbanisme i territori, havia fet una suposada correcció del Pla territorial de Mallorca, i el que realment es tractava era de fer una modificació a aquest pla, i així el Consell de Mallorca governant per la popular Maria Salom s'estalviava haver de pactar, intentar dialogar..., això es diu una mangarrufa amb tota regla ja que aquí ha primat els interessos privats que els paisatgístics, patrimonials i el més importants, sentimentals. I a més aquest projecte no agrada a tot el sector de la població, les esquerres, els ecologistes n'estan en contra i això vol dir que hem de destruir el territori sense abans haver parlat i al manco reduir tots els impactes que hi pugui haver o directament retirar el projecte? Se veu que això als promotors de les obres no els ha interessat.
A Mallorca no és l'únic cas que s'hi pot registrar, als anys 80 ja hi va haver-hi una forta oposició ja que l'ajuntament d'Andratx va donar el permís d'obra per fer una urbanització de luxe a la illa de Sa Dragonera, tots els moviments socials de l'època (sindicats, OCB, GOB...) i els partits de les esquerres es varen reunir en una manifestació celebrada a Palma que va reunir a moltíssima de gent i només ha estat superada per la manifestació que es va celebrar fa un any en contra de la política lingüística que estava i està duent el govern de José Ramón Bauzá. Allà durant quinze dies l'illa va estar ocupada per a voluntaris i fins hi tot s'hi va unir a la causa Miquel Barceló, el felanitxer més important, amb tots els respectes a Cristòfol Colom.
Aquest capítol de la història de Mallorca es va tancar amb la compra per part del Consell de Mallorca (el que ara vol destruir Es Trenc) a la promotora que va comprar l'illa al propietari, Pamesa.
Moltes vegades aquestes història podrien acabar com va acabar a Sa Dragonera i però moltes vagades no és així, molta costa de les Illes està mega-urbanitzada, per posar un exemple la costa de Manacor, hi tenim vuit nuclis de població, d'aquests vuit, 6 són urbanitzacions. Manacor, un dels municipis amb més extensió de Mallorca, té la seva costa urbanitzada a no poder, també hi tenim cales verges.
Ara a les Corts d'Espanya s'està aprovant la nova llei de Costes, i amb aquesta aprovació a part de legalitzar les cases del Frare a Muro, també s'hi podrà fer urbanisme a la carta a la costa. Donant llum verda a la urbanització de Muleta, (Sóller), Cala Blanca, Cala Tuent (Escorca)...
Se veu que per sortir d'aquesta crisi hi hem de sortir de la mateixa manera que hi hem entrat a aquesta estafa, construint més. Pens que a Mallorca si se vol promoure el que és el sector de la construcció, que les administracions donin ajudes per a la reforma d'edificis ja que Mallorca ja no pot créixer més, i no ho dic perquè no tinguem més espai, sinó perquè els nostres recursos ja no donen abastament, a Mallorca l'única font natural que tenim d'aigua són els aqüífers i si en fem una sobre-explotació s'esgotaran i els que estan a prop de la costa es salinitzaran i quedaran per sempre inutilitzables.
Aquesta és la Mallorca què volem?
Per una part estic content per aquest titular, ja que aquest hotel estava plantejat que es construís molt a prop de el que és una de les darreres zones vergues que hi podem trobar a Mallorca, Es Trenc, una zona de litoral que està protegit en gran part i és estimada per els mallorquins i mallorquines. Fa uns mesos el govern de les Illes Balears va declarar aquest projecte d'interès autonòmic i això feia que accelerés el procés de licitació de la obra i que aquestes començassin més prest. Amb aquesta sentència s'atura ja que el Consell de Mallorca, que és l'administració que té competències amb urbanisme i territori, havia fet una suposada correcció del Pla territorial de Mallorca, i el que realment es tractava era de fer una modificació a aquest pla, i així el Consell de Mallorca governant per la popular Maria Salom s'estalviava haver de pactar, intentar dialogar..., això es diu una mangarrufa amb tota regla ja que aquí ha primat els interessos privats que els paisatgístics, patrimonials i el més importants, sentimentals. I a més aquest projecte no agrada a tot el sector de la població, les esquerres, els ecologistes n'estan en contra i això vol dir que hem de destruir el territori sense abans haver parlat i al manco reduir tots els impactes que hi pugui haver o directament retirar el projecte? Se veu que això als promotors de les obres no els ha interessat.
A Mallorca no és l'únic cas que s'hi pot registrar, als anys 80 ja hi va haver-hi una forta oposició ja que l'ajuntament d'Andratx va donar el permís d'obra per fer una urbanització de luxe a la illa de Sa Dragonera, tots els moviments socials de l'època (sindicats, OCB, GOB...) i els partits de les esquerres es varen reunir en una manifestació celebrada a Palma que va reunir a moltíssima de gent i només ha estat superada per la manifestació que es va celebrar fa un any en contra de la política lingüística que estava i està duent el govern de José Ramón Bauzá. Allà durant quinze dies l'illa va estar ocupada per a voluntaris i fins hi tot s'hi va unir a la causa Miquel Barceló, el felanitxer més important, amb tots els respectes a Cristòfol Colom.
Aquest capítol de la història de Mallorca es va tancar amb la compra per part del Consell de Mallorca (el que ara vol destruir Es Trenc) a la promotora que va comprar l'illa al propietari, Pamesa.
Moltes vegades aquestes història podrien acabar com va acabar a Sa Dragonera i però moltes vagades no és així, molta costa de les Illes està mega-urbanitzada, per posar un exemple la costa de Manacor, hi tenim vuit nuclis de població, d'aquests vuit, 6 són urbanitzacions. Manacor, un dels municipis amb més extensió de Mallorca, té la seva costa urbanitzada a no poder, també hi tenim cales verges.
Ara a les Corts d'Espanya s'està aprovant la nova llei de Costes, i amb aquesta aprovació a part de legalitzar les cases del Frare a Muro, també s'hi podrà fer urbanisme a la carta a la costa. Donant llum verda a la urbanització de Muleta, (Sóller), Cala Blanca, Cala Tuent (Escorca)...
Se veu que per sortir d'aquesta crisi hi hem de sortir de la mateixa manera que hi hem entrat a aquesta estafa, construint més. Pens que a Mallorca si se vol promoure el que és el sector de la construcció, que les administracions donin ajudes per a la reforma d'edificis ja que Mallorca ja no pot créixer més, i no ho dic perquè no tinguem més espai, sinó perquè els nostres recursos ja no donen abastament, a Mallorca l'única font natural que tenim d'aigua són els aqüífers i si en fem una sobre-explotació s'esgotaran i els que estan a prop de la costa es salinitzaran i quedaran per sempre inutilitzables.
Aquesta és la Mallorca què volem?
divendres, 14 de juny del 2013
Temps per reflexionar
Ara arriben les vacances, sí! Ja era hora!
Uns dies als quals són per descansar, anar a sa platja, per anar a la muntanya i mirar al temps (com posa al meu twitter) però també és una època per reflexionar i fer com una autoavaluació anual per saber quines coses s'han fet bé o malament.
Per una banda vull reconeixer que enguany les coses han estat més complicades que l'any passat. Per situacions famíliars que no vull contar perquè no venen a conte i també perquè he realitzat aquell curs que és un malsom per tots els estudiants que ho hem realitzat: 2n de Batxillerat! (Xan, xan, xan, xaaaannnnn).
Un curs que és horrible, saturat, curt, que desmotiva a la gent i un llarg ectcètera. És un curs en que ens fan fer assignatures que pensam que són innecessàries però al final de curs hi ha unes coses que ens pensam que són l'abisme però no ho són, són les PAU o com deim vulgarment la SELECTIVITAT. Aquelles proves a on tot el que has fet en aquell curs-malson ho has de posar en conixement en un examen de una hora i mitja. Després d'això creus que ve la llibertat i és així perquè estudies el que t'agrada o el que creus que t'agrada.
Però me vull centrar en aquell curs que m'ha fet recular un any la meva anada a la universitat.
Segon de batxillerat crec que va ser un curs en que els varen fer el planning educatiu varen ficar tot el que no varen posar el tota l'ESO i primer de batxillerat és un curs a on moltes vegades pens que això ja l'he fet o que això me sona (però ho posen més difícil). Després encara a final de curs (mes de maig) hi ha assignatures que encara no estan abades i després quan hauriem d'estudiar per la selectivitat ens fan anar a l'institut per acabar o intentar acabar l'assignatura. En resum és un curs mal estructurat.
Ara arriba l'estiu i les vacacions jo reflexionaré sobre el que he fet malament aquest curs i que quan ho torni a fer esper no tornar errar amb lo mateix (i encara tendré més dificultats: TIL's, Lleis Wert, decrets de símbols i altres coses). Per això propòs als polítics (que ja tenen vacacions, o almanco al parlament de les Illes Balears) que es faci un replantajament sobre el sistema educatiu espanyol, fer el batxillerat en tres anys, tal com fan al batxillerat nocturn, i fer ub batxillerat que estigui més especialitzat en lloc de que sigui tant general. I en lloc de fer tants TIL, decrets d'educació que no serveixen per res i lleis Wert que retrocedeixen l'actual sistema educatiu, que ja està molt malmenat, en l'època franquista a on uns poden estudiar i arribar a estudiar a la universitat i uns altres han d'anar a fer feines "brutes" per aquests que si que han pogut estudiar.
Hem de conservar la educació que ens ha costat anys de feina aconseguir arribar a on és actualment ara.
I senyors polític facin el favor de reflexionar aquest estiu i de mirar d'arribar a un punt comú i a partir d'aquí facin decrets, lleis Wert i TIL i que siguin positius per a tots (alumnes i professors) i així ens llevam de damunt el malestar que hi ha ara i que heu provocat tots vosaltres per no voler arribar a un acord.
divendres, 31 de maig del 2013
Perrodisme
Com vaig dir a la primera entrada d'aquest bloc, em volia dedicar a la geografia, i encara ho continu pensant però abans d'això reconec que volia ser periodista.
Fa unes setmanes que vaig llegir que varen fer una enquesta i que els ciutadans reconeixien que l'ofici de periodisme era el que més poc agradava a població i això em va fer pensar el perquè d'aquest motiu.
Pens que no s'ha de ser molt beneit per saber els motius ja que el periodisme passa per hores baixes.
Per una banda, la gent ja no confia tant amb les notícies que poden oferir els mitjans convencionals per un motiu molt senzill perquè estan manipulades per una editorial que pot ser d'un cantó o d'un altre cantó polític i això ha fet que la gent ja no comenci a creure amb un mitjans independents. Un exemple clar és Telemadrid amb la seva doble redacció que s'encarrega de manipular la informació que han fet altres redactors, la destitució de Fran Llorente ex-director d'informatius de TVE i en el seu lloc hi ha posat el que ha estat presentador del "Telenoticias" de Telemadrid (això és amb les dretes), amb les esquerres tenim laSexta que es preocupa de denunciar les barbàries del Partit Popular però la corrupció que pot fer els socialistes...
Un altre motiu de que el periodisme està en hores baixes és que els mitjans de comunicació s'estan desmantellant. Un dels exemples claríssims és el que està passant a Canal 9, de la qual s'estan despatxant a uns 843 periodistes. A IB3 (Ens públic de ràdiotelevisió de les Illes Balears) en un principi eren 34 després eren 16 i amb els doblers que l'havia injectat el govern de les Illes Balears a l'empresa concessionària dels informatius (CBM) no calia que haguessin despatxat a 16 ni a 34 persones. També s'estan tancant mitjans de comunicació, RTV Mallorca, RTV de l'Hospitalet de Llobregat, ABC Punto Radio. I tu te demanes a on van tots aquests periodistes que ja no tenen feina... Se'n van a engreixar les llistes de l'atur. I molt probablement no podran tornar a fer feina dins al món del periodisme per un motiu molt senzill, les empreses volen carn jove acabada de sortir de la facultat de periodisme perquè així se'ls pugui abusar d'ells i que rebin un sou mínim. Una enquesta realitzada per SPIB (Sindicat de periodistes de les Illes Balears) demanava als ex-treballadors de RTV Mallorca si havien trobat feina en una cosa relacionada amb el periodisme i només 5 de 75 ex-treballadors n'havien trobada, si ho voleu consultar vos pas l'enllaç de PR Noticias.
Moltes vegades també relacionam el periodisme al que fan al "Salvame" o a Telecinco en general, que actualment és la cadena més vista a les Illes Balears, o els programes adoctrinaries que fan a Intereconomia (El Gato al Agua, Más se perdió en Cuba, Los Clones...) o a 13TV... El que fan aquests programes és desprestigiar el periodisme com un ofici que conta el que està succeint i és l'intermediari i nosaltres com a consumidors que som ens fiam perquè ens venen un producte com a vertader però al final pot ser que no ho sigui i simplement no ens fiam perquè el periodista manipula i tornam ala mateixa historia de sempre.
Dins aquest pessimisme en general tenc s'esperança posada amb els mitjans alteratius (contrainfo, contrafarsa...) i també que ara neix un nou mitjà a les Illes Balears que intenta donar un nou aire per a la gent que ens expressam amb aquesta llengo, llengua... Neix l'ARA Balears, un mitja que neix amb l'intenció de ser de proximitat, en CATALÀ i no en llengües inventades, independent i plural.... També tenc s'esperança posada amb els nous mitjans de digitals a on t'hi pots trobar diversitat de mitjans i també de temàtiques (proximitat, cultura, educació, política...).
Un professor d'història em va dir que els periodistes eren els encarregats de contar les coses i la història s'encarregava d'interpretar aquestes coses idò joves periodistes anau a contar les coses sense filtres polítics, només filtres de qualitat, amb elegància i sense ofendre a cap col·lectiu ni minoritari ni majoritari.
PD: El títol de perrodisme ve a que el periodisme que es fa avui en dia pareix un ca que te la ràbia i que ho va contagiant a tots els altres cans, crec que no cal que m'expliqui per saber què són el cans en aquest cas.
Fa unes setmanes que vaig llegir que varen fer una enquesta i que els ciutadans reconeixien que l'ofici de periodisme era el que més poc agradava a població i això em va fer pensar el perquè d'aquest motiu.
Pens que no s'ha de ser molt beneit per saber els motius ja que el periodisme passa per hores baixes.
Per una banda, la gent ja no confia tant amb les notícies que poden oferir els mitjans convencionals per un motiu molt senzill perquè estan manipulades per una editorial que pot ser d'un cantó o d'un altre cantó polític i això ha fet que la gent ja no comenci a creure amb un mitjans independents. Un exemple clar és Telemadrid amb la seva doble redacció que s'encarrega de manipular la informació que han fet altres redactors, la destitució de Fran Llorente ex-director d'informatius de TVE i en el seu lloc hi ha posat el que ha estat presentador del "Telenoticias" de Telemadrid (això és amb les dretes), amb les esquerres tenim laSexta que es preocupa de denunciar les barbàries del Partit Popular però la corrupció que pot fer els socialistes...
Un altre motiu de que el periodisme està en hores baixes és que els mitjans de comunicació s'estan desmantellant. Un dels exemples claríssims és el que està passant a Canal 9, de la qual s'estan despatxant a uns 843 periodistes. A IB3 (Ens públic de ràdiotelevisió de les Illes Balears) en un principi eren 34 després eren 16 i amb els doblers que l'havia injectat el govern de les Illes Balears a l'empresa concessionària dels informatius (CBM) no calia que haguessin despatxat a 16 ni a 34 persones. També s'estan tancant mitjans de comunicació, RTV Mallorca, RTV de l'Hospitalet de Llobregat, ABC Punto Radio. I tu te demanes a on van tots aquests periodistes que ja no tenen feina... Se'n van a engreixar les llistes de l'atur. I molt probablement no podran tornar a fer feina dins al món del periodisme per un motiu molt senzill, les empreses volen carn jove acabada de sortir de la facultat de periodisme perquè així se'ls pugui abusar d'ells i que rebin un sou mínim. Una enquesta realitzada per SPIB (Sindicat de periodistes de les Illes Balears) demanava als ex-treballadors de RTV Mallorca si havien trobat feina en una cosa relacionada amb el periodisme i només 5 de 75 ex-treballadors n'havien trobada, si ho voleu consultar vos pas l'enllaç de PR Noticias.
Moltes vegades també relacionam el periodisme al que fan al "Salvame" o a Telecinco en general, que actualment és la cadena més vista a les Illes Balears, o els programes adoctrinaries que fan a Intereconomia (El Gato al Agua, Más se perdió en Cuba, Los Clones...) o a 13TV... El que fan aquests programes és desprestigiar el periodisme com un ofici que conta el que està succeint i és l'intermediari i nosaltres com a consumidors que som ens fiam perquè ens venen un producte com a vertader però al final pot ser que no ho sigui i simplement no ens fiam perquè el periodista manipula i tornam ala mateixa historia de sempre.
Dins aquest pessimisme en general tenc s'esperança posada amb els mitjans alteratius (contrainfo, contrafarsa...) i també que ara neix un nou mitjà a les Illes Balears que intenta donar un nou aire per a la gent que ens expressam amb aquesta llengo, llengua... Neix l'ARA Balears, un mitja que neix amb l'intenció de ser de proximitat, en CATALÀ i no en llengües inventades, independent i plural.... També tenc s'esperança posada amb els nous mitjans de digitals a on t'hi pots trobar diversitat de mitjans i també de temàtiques (proximitat, cultura, educació, política...).
Un professor d'història em va dir que els periodistes eren els encarregats de contar les coses i la història s'encarregava d'interpretar aquestes coses idò joves periodistes anau a contar les coses sense filtres polítics, només filtres de qualitat, amb elegància i sense ofendre a cap col·lectiu ni minoritari ni majoritari.
PD: El títol de perrodisme ve a que el periodisme que es fa avui en dia pareix un ca que te la ràbia i que ho va contagiant a tots els altres cans, crec que no cal que m'expliqui per saber què són el cans en aquest cas.
dissabte, 27 d’abril del 2013
Generació dactilar
Avui passejava pel passeig i veia a unes joves que anaven amb el mòbil a la ma i ha arribat el moment de creuar el carrer i ni s'han aturat a mirar si venia un cotxe. I jo com a bon mal pensat al cap m'ha passat "ai! Què si les atropellen!".
I al mateix temps he fet una reflexió interior: les noves tecnològies estàn ara mateix tan arrelades dins la nostra consiència que és impossible poder viure sense ella. Podriem viure sense whatsapp, triviados i una llarga llista de aplicacions?
Les noves tecnologies són al nostre servei per fer-nos la vida més fàcil però no estan fetes per fer-ne un abús que molts (i m'incloc a jo) en feim un ús escessiu.
Qui anava a dir que avui en dia estariem envoltats de teles que tenen connexió a internet, iPads, iPhones, androids...
Però al mateix temps que feia la reflexió en feia una altre (això és el que té estar de vacances) perquè aquesta tecnologia que ens facilitat el nostre dia a dia perquè els seus beneficis no se inverteixen també en ajudar als qui ho més ho necessiten (països sub-desemvolupats, en vies de desemvolupament i també els qui ho passen malament, a l'anomenat pels capitalistes, "primer món") i així també poder-se beneficiar dels avantatges de les noves tecnologies, i amb això vull dir que no s'han de montar fàbriques perquè ma d'obra barata pugui fer la seva feina, sinó invertir en projectes locals i que segueixin un codi étic perquè no se abusi dels beneficiats.
Però tornant al principi ara si ens demanessin que ens duriem a una illa deserta (una pregunta que va estar molt de moda fa uns anys en les entrevistes) el primer que diriem seria el mòbil. Perquè no podem estar desferrats a aquesta tecnologia, tant, que escric aquesta entrada des del meu mòbil.
Això és el que té la modernitat, però aixó sí, els cotxes encara no volen.
dissabte, 13 d’abril del 2013
Zombis catòdics
Avui parlava amb un amic sobre l'actual situació de la TV a l'estat Espanyol. Basta encendre-la per veure que els productes televisius que ens intenten vendre i veiem el reflexe de la societat en que vivim, una societat que l'interessa que li passa al "famosillo" de torn i el que fan les quatres rates de la "ratomàquia" com diu Ferran Monegal.
Tenim una televisió que només es regeix per l'audiència, en canvi els productes de qualitat que podem trobar a la televisió actualment són pocs i aquest estan en canals de segona o queden arraconats al que se li diu "late night" cosa que fa que la demanda d'aquest queda limitada als noctàmbuls.
Com tots sabem majoritàriament aquests productes que intenten treure la ronya de la gent queda concentrada a un grup de canals però fa uns anys la majoria de canals solien tenir el seu programa del cor, reality... en resum alguna cosa que fos morbosa per intentar captivar l'atenció de l'espectador. Per fer això sempre es recorregeix al mateix mètode el que jo li dic "Primens". Aquest mètode consiteix en ser el primer de tot, ser el primer en dir que tal persona famosa ha mort, o en tenir la primícia de que tal persona ha fet tal declaració i que aquesta tal persona després vagi a x programa per contar els draps bruts de y persona (això pareix una formula d'una equació).
Després no hem d'oblidar que hi ha canals que bàsicament sempre van amb la mateixa formula: la de criticar i a vegades arribar a l'extrem de insultar a un sector de la societat que en teoria no fa res en aquell que insulta i a partir d'aquí comença un "estira i amolla" per dir la parida més gran d'entre els que critiquen com per exemple: Els de la PAH són uns feixistes o també que els insulten a unes idees que a lo millor són massa progressistes per les seves ments plenes de "Caras al sol".
També es discutible la pluralitat informativa que tenen TOTS els canals que hi ha actualment a la TV a Espanya, hi ha canals que intenten donar unes notícies que han passat per una redacció alternativa i així no fer mal al qui està al poder en aquell moment. També hi ha mitjans que intenten donar la major pluralitat informativa però per culpa de falta de mitjans humans no ho poden fer, d'altres que no tenen prou credibilitat o d'altres que es limiten a donar notícies de "societat" o a fer seccions fent que de cada vegada es pareixi un Magazine d'horabaixa que a un informatiu seriós. Per això de cada vegada a internet hi ha més mitjans que informen de notícies que realment si que importa a la societat i no saber que a Callao hi ha hagut el cotxe fúnebre de Sara Montiel aturat a davant d'una sala de cine d'aquest carrer.
Pareix mentida que basta creuar els Pirineus per veure que allà s'hi fa una televisió de qualitat a on importa els continguts que s'ofereixen amb un codi ètic, en lloc d'oferir una oferta per a quatre "marujas" cotilles a on un consell regula els continguts emesos per TV garantint la pluralitat i independència informativa. I per posar exemple podem veure el cas de França, Gran Bretanya i altres exemple.
Una nova manera de fer televisió a on importa la sensibilitat de l'espectador, la pluralitat informativa i la independència del govern de torn?
Jo ho deix aquí.
Tenim una televisió que només es regeix per l'audiència, en canvi els productes de qualitat que podem trobar a la televisió actualment són pocs i aquest estan en canals de segona o queden arraconats al que se li diu "late night" cosa que fa que la demanda d'aquest queda limitada als noctàmbuls.
Com tots sabem majoritàriament aquests productes que intenten treure la ronya de la gent queda concentrada a un grup de canals però fa uns anys la majoria de canals solien tenir el seu programa del cor, reality... en resum alguna cosa que fos morbosa per intentar captivar l'atenció de l'espectador. Per fer això sempre es recorregeix al mateix mètode el que jo li dic "Primens". Aquest mètode consiteix en ser el primer de tot, ser el primer en dir que tal persona famosa ha mort, o en tenir la primícia de que tal persona ha fet tal declaració i que aquesta tal persona després vagi a x programa per contar els draps bruts de y persona (això pareix una formula d'una equació).
Després no hem d'oblidar que hi ha canals que bàsicament sempre van amb la mateixa formula: la de criticar i a vegades arribar a l'extrem de insultar a un sector de la societat que en teoria no fa res en aquell que insulta i a partir d'aquí comença un "estira i amolla" per dir la parida més gran d'entre els que critiquen com per exemple: Els de la PAH són uns feixistes o també que els insulten a unes idees que a lo millor són massa progressistes per les seves ments plenes de "Caras al sol".
També es discutible la pluralitat informativa que tenen TOTS els canals que hi ha actualment a la TV a Espanya, hi ha canals que intenten donar unes notícies que han passat per una redacció alternativa i així no fer mal al qui està al poder en aquell moment. També hi ha mitjans que intenten donar la major pluralitat informativa però per culpa de falta de mitjans humans no ho poden fer, d'altres que no tenen prou credibilitat o d'altres que es limiten a donar notícies de "societat" o a fer seccions fent que de cada vegada es pareixi un Magazine d'horabaixa que a un informatiu seriós. Per això de cada vegada a internet hi ha més mitjans que informen de notícies que realment si que importa a la societat i no saber que a Callao hi ha hagut el cotxe fúnebre de Sara Montiel aturat a davant d'una sala de cine d'aquest carrer.
Pareix mentida que basta creuar els Pirineus per veure que allà s'hi fa una televisió de qualitat a on importa els continguts que s'ofereixen amb un codi ètic, en lloc d'oferir una oferta per a quatre "marujas" cotilles a on un consell regula els continguts emesos per TV garantint la pluralitat i independència informativa. I per posar exemple podem veure el cas de França, Gran Bretanya i altres exemple.
Una nova manera de fer televisió a on importa la sensibilitat de l'espectador, la pluralitat informativa i la independència del govern de torn?
Jo ho deix aquí.
dissabte, 30 de març del 2013
De panades i rubiols el món n'està fet
Com tots sabem és setmana santa i cada zona té les seves tradicions, a Catalunya els balls de la mort i aquí tenim la tradició de la menjar les panades i els rubiols el dilluns de pasqua i també regalar al fillol un Rosari, no pensau que el rosari és allò que les beates de poble dues per resar o les killakas o killakos duen com a simple accessori decoratiu, si no que és un collar que duu fruites confitades i això és com una gran alegria pels infants.
Un altre element que hi ha a la setmana santa gastronòmica són les panades, normalment es solien menjar el dilluns de pasqua, és a dir el dia de Sa Berena, a on la gent es reuneixen i solen anar l'ermita del poble a oir missa i després a fer un dinar de germanor amb la família amb panades i rubiols (que serà del que xerrarem després). Solen ser farcides de estrigassons (pèsols), carn de xot, porc o mesclat amb estrigassons. Ara com que tot ha de ser "comercial" els fan de peix, pollastre...
També per acompanyar aquestes panades a al dinar de germanor es menjaven els rubiols, un dolç típic de la setmana santa, diferent que la panada ja que duu un farciment que pot ser brossat, confitura de cabell d'àngel o confitura d'albercoc. Però també, com la panada hi han posat nous farciments com poden ser el de confitura de fresa, els de xocolata, dolç de llet...
Si sóc partidari amb això preferix que sigui el de sempre, la panada de carn de poc i estrigassons i el rubiol de brossat, confitura d'albercoc i de cabell d'àngel que pel meu punt de vista són els més bons.
Ahir va morir la rectora de la UIB, Montserrat Casas, una persona que va defensar fins al seu darrer alè la universitat pública demanant que al seu funeral enlloc de flors volia que aquestes flors fossin donacions per a la UIB. Per això aquesta entrada va dedicada a ella.
Descansi en Pau, Montserrat Casas
Un altre element que hi ha a la setmana santa gastronòmica són les panades, normalment es solien menjar el dilluns de pasqua, és a dir el dia de Sa Berena, a on la gent es reuneixen i solen anar l'ermita del poble a oir missa i després a fer un dinar de germanor amb la família amb panades i rubiols (que serà del que xerrarem després). Solen ser farcides de estrigassons (pèsols), carn de xot, porc o mesclat amb estrigassons. Ara com que tot ha de ser "comercial" els fan de peix, pollastre...
També per acompanyar aquestes panades a al dinar de germanor es menjaven els rubiols, un dolç típic de la setmana santa, diferent que la panada ja que duu un farciment que pot ser brossat, confitura de cabell d'àngel o confitura d'albercoc. Però també, com la panada hi han posat nous farciments com poden ser el de confitura de fresa, els de xocolata, dolç de llet...
Si sóc partidari amb això preferix que sigui el de sempre, la panada de carn de poc i estrigassons i el rubiol de brossat, confitura d'albercoc i de cabell d'àngel que pel meu punt de vista són els més bons.
Ahir va morir la rectora de la UIB, Montserrat Casas, una persona que va defensar fins al seu darrer alè la universitat pública demanant que al seu funeral enlloc de flors volia que aquestes flors fossin donacions per a la UIB. Per això aquesta entrada va dedicada a ella.
Descansi en Pau, Montserrat Casas
dijous, 28 de març del 2013
Ku klux klan
Avui vespre anava pel carrer d'es Convent i veia que començaven a preparar la processó d'avui vespre. Pels que no sapigueu de que estic parlant ara és la setmana santa i a Mallorca i crec que arreu del país es fan les típiques processons a on es treuen les figues de Crist a la creu, Maria plorant la mort de Crist i tot el seguici de la Passió. Però no vull parlar de la simbologia que pot tenir tot això perquè per saber això s'ha de fer història de les religions, que és una cosa molt interessant però que no he tingut l'oportunitat de fer. Del que vull parlar avui és d'aquells personatges que van amb una vestimenta molt curiosa, tant que només es vesteixen així aquest moment de l'any i de l'esdeveniment que es fa amb això.
Els campinorats aquells personatges que es passegen amb una vestimenta curiosa, un cucurutxo com a gorra i llençols per tapar la resta del cos, què es deu de sentir en dur això? És una sensació que si mateix em fa ganes poder-la provar, ja que representes el poble de Jerusalem que va ser fidel a Crist acompanyant-lo durant la seva mort. No només representes açò sinó que també ets part d'una tradició centenària al que molts dels avantpassats del teu poble també hi han passat.
I els campinorats no només anirien així si no fos per les processons, que fa anys eren autèntics esdeveniments socials a on es reunien tot el poble i a les ciutats grans la barriada sencera per la qual havia de passar la processó. La gent que viu als carrers per on passa la processó posen les cadires per guardar el lloc o simplement també tenen un taula parada per la gent que ha convidat a veure-la i dies abans aquell veïnat/da que té la casa allà te demana "Ei, què vendràs a veure sa processó a ca nostra demà?" i ella contesta "Clar què sí! mem contem que ha passat a na Murciana... (aquí començaria una conversa a la mallorquina)".
Normalment hi vaig ja que sempre acompanyava a la meva padrina i tenc el record de un silenci sepulcral, els carrers fent olor de cera cremada... .
Reconec que no sóc molt d'església ja que opin que actualment l'església té altres feines que intentar "controlar" l'estat, però bàsicament la nostra cultura popular està relacionada amb l'església.
Acab l'entrada amb una imatge de "Family Guy" que fa una paròdia d'una sèrie nord-amèricana i la pos perquè és la vestimenta del Ku Klux Klan que és molt semblant a la dels Campinorats.
dimecres, 27 de març del 2013
Dies
Ja fa uns dies que pens que hauria de fer alguna cosa per expressar les meves rareses i així poder fer alguna cosa de profit a la meva vida que no sigui dir burrades mentre parl a la gent.
Amb el que voldria començar aquest bloc és un tema que m'interessa molt ja que és el que vull fer d'any que ve i si tot va bé!
Avui parlaré de la geografia.
Eha aquí una definició de Viquipèdia: La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura")[1] és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície terrestre i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Amb aquesta definició podem pensar que és un "conyasso" però realment el que és la geografia és una cosa que ens permet poder interpretar el que ens envolta, el que podem tocar cada dia. Cada dia ens relacionam amb les coses que tenen a veure amb la geografia, ja sigui una estadística de població o el que ens fa veure els motius de que les illes Balears siguem una regió a on té una gran importància el sector terciari i fins hi tot saber QUIN TEMPS FA (i no el del Doctor Who). Amb això vull mostrar la importància que té la geografia i que sense la geografia la gent no sabria aquestes coses que apart dels doblers també aquestes dades mouen un poc el món.
Per acabar vull dir que sense la geografia el món no seria el mateix basta que digui que Mallorca a l'edat mitjana va tenir una gran escola de cartògraf, que són el que fan els mapes què sense ells no sabríem moure-nos per ca nostra, i per això voldria destacar la figura d'Abraham Cresques que va ser un cartògraf (una branca de la geografia) que va reproduir amb bastant fidelitat per aquella època com eren les cotes i l'interior. Un home que era jueu (religió mal vista en aquell temps per els cristians) va ser un home que va saber com fer la seva feina.
La imatge amb que acab l'entrada és del mapa d'Abraham Cresques.
Eha aquí una definició de Viquipèdia: La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura")[1] és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície terrestre i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Amb aquesta definició podem pensar que és un "conyasso" però realment el que és la geografia és una cosa que ens permet poder interpretar el que ens envolta, el que podem tocar cada dia. Cada dia ens relacionam amb les coses que tenen a veure amb la geografia, ja sigui una estadística de població o el que ens fa veure els motius de que les illes Balears siguem una regió a on té una gran importància el sector terciari i fins hi tot saber QUIN TEMPS FA (i no el del Doctor Who). Amb això vull mostrar la importància que té la geografia i que sense la geografia la gent no sabria aquestes coses que apart dels doblers també aquestes dades mouen un poc el món.
Per acabar vull dir que sense la geografia el món no seria el mateix basta que digui que Mallorca a l'edat mitjana va tenir una gran escola de cartògraf, que són el que fan els mapes què sense ells no sabríem moure-nos per ca nostra, i per això voldria destacar la figura d'Abraham Cresques que va ser un cartògraf (una branca de la geografia) que va reproduir amb bastant fidelitat per aquella època com eren les cotes i l'interior. Un home que era jueu (religió mal vista en aquell temps per els cristians) va ser un home que va saber com fer la seva feina.
La imatge amb que acab l'entrada és del mapa d'Abraham Cresques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)